Joan Esteve: diferència entre les revisions

No obstant això, segons un manuscrit conservat a la Biblioteca de Catalunya<ref>Manuscrit nº 715</ref> el 1482 era notari o escrivà del capítol de València.<ref>En el text del referit manuscrit, citat per Colón-Soberanas en el seu ''Panorama de la lexicografia catalana'', pàg. 44, nota nº 53, s'hi diu ''"...discretum Johannem Stephani scribam reuerendi capituli valentini..."'' citant com a data el ''"... anno a Natali christiano millessimo quadrigentessimo octuagessimo segundo."''</ref>.

Segons la dedicatòria del '''''Liber Elegantiarum''''' per part del seu autor al seu amic "Ferario Torella" (és a dir, el professor de medicina Ferrer Torrella), Joan Esteve, en el seu lleure, gaudia llegint les obres de [[Virgili]], [[Terenci]], [[Ciceró]], [[Aule Gel·li]], [[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]], [[Servi]] i d'altres. Segons afirma, aquestes lectures foren les que li donaren el seu bagatge de llatinitat, que decidí presentar en forma de llibre, reunint les paraules i frases recollides, precedides per seva significació en la seva llengua materna,<ref>En ''"valentiana lingua"'', com ell l'anomena en el colofó del seu llibre</ref>, confegint així el que s'ha considerat el primer diccionari de la llengua catalana.