Joaquim Pi i Arsuaga: diferència entre les revisions

'''Joaquim Pi i Arsuaga''' fou un metge, periodista i polític català, fill de [[Francesc Pi i Margall]]. Militant del republicanisme federalista, donà suport al seu germà [[Francesc Pi i Arsuaga]] aleshores un dels caps destacables del [[Partit Republicà Democràtic Federal]], qui es presentà infructuosament a les eleccions generals de 1901 pel districte de Sabadell, però no va sortir escollit, encara que sí ho aconseguí el 1903,<ref>[http://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/40840/122267]</ref>, el 1905 i per la [[Solidaritat Catalana]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1907|eleccions de 1907]].<ref>[http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0428108-165218//jpv6de7.pdf ]</ref>. Joaquim, però, no participà activament en política aleshores i va escriure alguns tractats mèdics.

A la mort del seu germà el va substituir com a cap del PRDF a Barcelona, i quan es va proclamar la [[Segona República Espanyola]] es va escindir juntament amb [[Eduardo Barriobero]] per a fundar l'Extrema Esquerra Federal, partidària de situar-se a l'esquerra d'[[ERC]] i mantenir contactes amb els anarcosindicalistes, mentre que la direcció oficial, dirigida per [[Abel Velilla Sarasola]], era partidària d'incloure en el pacte republicà el [[Partit Republicà Radical]].<ref>[http://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:ETFSerie5-A3D4841B-B4D5-AE53-367E-07B374133316&dsID=PDF Las bases políticas e ideológicas del catalanismo de izquierdas del siglo XX] de Pere Gabriel</ref>. A les [[eleccions generals espanyoles de 1931]] fou escollit diputat per [[Barcelona]]. Al [[Congrés dels Diputats]] va demanar que la República es configurés de forma federal a partir dels municipis i votà a favor de l'[[Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Núria)|Estatut d'autonomia]] de Catalunya.