Kaykhusraw II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 2:
'''Giyath al-Din Kaykhusraw II''' (àrab i persa: غياث الدين كيخسرو بن كيقباد, Ghīyāth al-Dīn Kaykhusraw bin Kayqubād; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou [[soldanat seljucida de Rüm|sultà seljucida de Rüm]] ([[1237]] al [[1246]]) fill i successor de Ala al-Din [[Kaykubad I]] i d'una princesa armènia (filla de Kir Fard).
 
Va succeir al seu pare el 1237. No era el successor designat <ref>Kaykubad I havia designat hereu a Izz al-Din l'altre dels dos fills que havia tingut amb una princesa aiúbida, que era el germà petit</ref>però era el germà gran i era el únic que gaudia d'un poder efectiu abans de la successió ja que el [[1228]] el seu pare li havia donat el govern d'[[Erzindjan]] (recent conquerida) i després havia participat amb el general Kamyar, a la conquesta d'[[Erzurum]] i més tard a la d'[[Akhlat]]. El 1236-1237, els mongols van fer expedicions a Anatòlia ajudats pels georgians, arribant a [[Sivas]] i [[Malatya]]; quan els mongols es van retirar, Kaykubad va ordenar el càstig del georgians però la reina [[Rusudan de Geòrgia]] va demanar la pau i va oferir a la seva filla Tamara en matrimoni al Kaykhusraw .<ref> La boda es va fer el [[1240]]. Si el fill d'aquesta unió tenia 7 anys el 1246 vol dir que la unió efectiva es va fer el mateix 1237, en cas contrari l'edat del fill seria de un màxim de 5 anys </ref>.
 
La seva pujada al tron va suposar una sèrie d'execucions entre els quals els seus germanastres i la seva mare i diversos amirs i alts dignataris, i una accentuació de la política antiaristocràtica del seu pare. Les forces que havien servit als [[khwarizmshah]] i s'havien establert a [[Anatòlia]] després de la seva derrota el [[1230]]/[[1231]], van haver de fugir i el seu cap Kirkhan fou empresonat; durant uns anys aquestos grups conegutz com els khwarizms o corasmis, van causar problemes en diversos llocs. Va tenir l'assessorament del seu conseller Sad al-Din Köpek, però finalment també va acabar executat ([[1240]]).