Diferència entre revisions de la pàgina «Jordi Vera i Arús»

cap resum d'edició
'''Jordi Vera i Arús''' ([[Terrassa]], [[1953]]) va ser, molts anys (ara nega públicament i a la premsa ser-ne un)és un [[polític]] i activista [[independentista català]]. Militant del [[PSAN]] i membre del [[FAC]]<ref>http://www.unitat.org/exercit/FAC.html</ref>, el 1974 es exiliar al [[Rosselló]]. Militant de [[Catalunya Lliure]]. DesprésDeprès d'haber participat com a membre de demanarla idirecció beneficiar,de perTerra l'estatLliure espanyoljunt amb Jaume Renyer representant Catalunya Llire, deen lesconverses mesuresamb deels reinserciórepresentants perdel haverGovern sigutCentral prèviamenta identificattravers dels seus delegats designats: Joan Reventós, president del PSC i qualificatMartí deJusmet terroristaDelegat com(Prefecte) del Govern del PSOE a membreCatalunya , va beneficiar d'un indult després de Terrales Lliuremesures negociades per els partits catalans (PSC,ERC,CIU) per entràposar fi a [[ERC]]la partitviolència delde qualTerra fouLliure, membrenegociacions delque Comitévan Executiucomportar il'alliberament presidenten apocs lamesos [[Catalunyade deltots Nord]].els presos de Terra Lliure, Ambamb [[Pere Bascompte]] va protagonitzar el [[13 de juliol]] del [[1991]] l'anunci de la dissolució de [[Terra Lliure]]. . Va entrar a [[ERC]] partit del qual fou membre del Comité Executiu i president a la [[Catalunya del Nord]]. Es va presentar a les eleccions regionals dels [[Pirineus Orientals]] de 1992 i va obtenir l'1,14 % dels vots.
 
El [[8 de desembre]] del [[1992]] va ser detingut per la [[Guàrdia Civil]] junt amb altres tres persones, per ordre de l'[[Audiència Nacional d'Espanya]] pel jutge [[Carlos Bueren]]. Vera es va acollir a les mesures de reinserció"reintregació a la via democràtica davant el jutge [[Carlos Bueren]], defensat per l'advocat [[Joan Ridao]], actual [[secretari general d'ERC]]. Com a conseqüència d'aquestes detencions es va produir la declaració voluntària del després conseller [[Xavier Vendrell]]. La seva dissociació de la violència el va enemistar amb alguns militants de partits independentistes extraparlamentaris. Arran de divergències polítiques i estratègiques al sí d'ERC abandonà aquest partit juntament amb part de la federació nord-catalana i es passà al [[Partit per la Independència]] (PI) d'[[Àngel Colom]] i [[Pilar Rahola]]. Va propiciar la fundació de la branca nord-catalana d'aquest partit, el [[Partit per Catalunya (França)|Partit per Catalunya]]. El [[1995]] fou escollit [[regidor]] a [[Elna]] per la llista d'esquerra i catalanista.
 
El 2001 va fundar el partit [[Bloc Català]] amb antics militants d'[[Unitat Catalana]] i del [[Partit per Catalunya (França)|Partit per Catalunya]]. El 2001 va ser elegit conseller del municipi de [[Sançà]] i només li va faltar un vot per ser [[batlle]]. El 2006 aquest partit es va transformar en ''Convergència Democràtica de Catalunya/Convergence Démocratique de Catalogne'' i esdevingué una federació autònoma de [[Convergència Democràtica de Catalunya|CDC]], amb Vera com a president. El març del 2008 fou elegit conseller de la Vila de [[Perpinyà]], en una llista de coalició «Union avec la Gauche» amb l'esquerrael PS, el PCF, el [[MoDem]], els [[Els Verds (França)|Verds]] i CDC d'oposició al Batlle de centre dreta (UMP) Joan Pau Alduy. <ref>http://www.anuaris.cat/continguts/cronologia.php?id=28038</ref> Es tornà presentar i ser elegit el 2009, aquesta vegada amb la llista PS oficial i PC (+ CDC), sempre d'oposició al Batlle Joan Pau Alduy, el qual tornà ser reelegit.
 
== Referències ==
1

modificació