Modave: diferència entre les revisions

[[Fitxer: Modave JPG02.jpg|thumb|left|Escola de Modave]]Es van trobar traces neolítiques a diversos llocs del municipi. La font et la capella de santa Genoveva van construir-se damunt un sanctuari [[Gàl·lia|gal·llo-romà]] dedicat a la deessa Viradechtis.<ref>[http://www.crwflags.com/fotw/flags/be-wlgmo.html Presentation of Modave]</ref>. La cultura gal·lo-romana persisteix en la [[toponímia]]: ''camp romain'', voie des Romains (trad.: via dels [[Antiga Roma|romans]]) i el nucli Strée que prové de ''via strata'' (carrer calçat) de [[Tongeren]] a [[Arlon]].

Petit-Modave era un feu de l'abadia de Neufmoustier a Huy. Un primer esment escrit de ''Parvum Mandalium'' es troba en una butlla de [[Alexandre III]] del 1178. A la edat mitjana, Petit i Grand-Modave eren dues signories separades. Des de l'inici del segle XVI els dos pobles van reunir-se en una senyoria que pertanyia a la familia de Hosden.<ref>[http://users.skynet.be/eddyrobe/modave/index.html Leon Caris, ''Petit-Modave'', 1964 citat en la pàgina web ''Modave et Petit-Modave''] </ref>. Des d'aleshores, els pobles van passar d'heritatge a casament a vàries famílies nobles del [[principat de Lieja]]: els de Berlaymont, els de Liverloo, els de Marchin, el cardinal [[Francesc Egon de Fürstemberg]], els de Ville i els de [[Montmorrency]]. De Fürstemberg, primer ministre del [[príncep-bisbe]] [[Maximilià Enric de Baviera]] (i candidat fracassat a la seva successió) va eixamplar el castell i construir una masia castral impressionant.

A l'inici del segle XX, la CIBE (la companyia intercomunal de les Aigües de [[Brussel·les]]) va començar a explotar, sota la pressió de [[Leopold II de Bèlgica|Leopold II]] les aigües minerals execel·lents del subsól de Petit-Modave. Per a protegir la zona de captació moltes cases, masies i molins historics van derrocar-se entre 1912 – 1942. Des del 1942 el castell és una possessió de la CIBE.<ref>[http://users.skynet.be/eddyrobe/modave/index.html Léon Caris, ''Comment Petit-Modave fut rayé de la carte'', 1964]</ref>.