Notari: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 5:
Encara que la regulació de la figura del notari no sigui homogènia, el notari tal i com s'entén en la tradició jurídica continental o romanogermànica és present en una multitud d'estats. A [[Europa]], hom troba notaris a estats com [[Espanya]], [[França]], [[Alemanya]], [[Portugal]], [[Andorra]] o [[Itàlia]]. Així mateix, també hi ha notaris a països de l'[[Europa de l'Est]], com ara [[Rússia]], on la figura del notari s'ha creat després del pas a l'[[economia de mercat]].
Fora del continent europeu, hi ha notaris a [[Hispanoamèrica]], a la majoria d'estats de l'[[Àfrica Occidental]], així com a diversos països [[Àsia|asiàtics]], d'entre els quals destaquen la [[Xina]], el [[Japó]] i el [[Vietnam]].<ref>[http://www.paris.notaires.fr/art.php?cID=181&nID=310 Notariat en France, en Europe et dans le monde] {{fr}}</ref>
També hi ha notaris en dos territoris situats dins d'estats on regeix el [[dret anglosaxó]] o ''common law'' : la província del [[Quebec]] i l'estat de [[Louisiana]].<ref>[http://www.usask.ca/history/cjh/e/iss/text/97/van_897.shtml Le système notarial de la Louisiane au XIXe siècle] {{fr}}</ref>
==El notariat a l'Estat espanyol==
===Naturalesa de la funció notarial===
A [[Espanya]], el notari té la condició de [[funcionari públic]], i com a tal s'accedeix a la professió mitjançant oposició. Per a presentar-se a les proves selectives és necessari ser llicenciat en Dret. La retribució dels notaris, els anomenats «aranzels»,<ref>[http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=1989/28111&codmap=/ RD 1426/1989, de 17 de novembre, pel qual s'aprova l'aranzel dels notaris]{{es}}</ref>
D'altra banda, la figura del notari presenta aspectes del professional liberal: és un [[empresari]], i com a tal contracta i paga els seus treballadors, i organitza el seu horari.
Abans de l'any [[2000]], però, els notaris no eren els únics fedataris públics en l'àmbit mercantil. Amb anterioritat a aquesta data hi havia dos tipus de fedataris públics mercantils: els notaris i els corredors de comerç. Actualment, tots dos cossos s'han unit en un de sol, encara que perdura una certa dualitat perquè no s'han unificat ni el tipus de documents ni els aranzels. Els corredors no feien escriptures públiques, sinó pòlisses, que ara també les poden fer els notaris.<ref>[http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2000/01/20/pdfs/A00117-00169.pdf Llei 55/1999, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social]</ref><ref>[http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2000/17213 RD 1643/2000, de 22 de setembre, sobre mesures urgents per a l'efectivitat de la integració en un únic Cos de Notaris i Corredors de Comerç Col·legiats] {{es}}</ref>
Les funcions bàsiques dels actuals notaris són d'una banda donar forma jurídica a la voluntat de les parts compareixents i de l'altra donar un assessorament jurídic imparcial (mai és un notari de part) informant les parts d'allò que estan signant. També exerceix la [[fe pública]] notarial, és a dir, té el [[monopoli]] d'acreditar que allò que ell veu, sent o percep és tal i com ho ha recollit als seus documents, i alhora garantitza l'autenticitat de les declaracions de voluntat realitzades pels compareixents i de què aquests estiguin en plena capacitat d'obrar.
| |||