Olor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m formatant
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 1:
L''''olor''' és una propietat intrínseca de la [[matèria]] i es defineix com la [[sensació]] resultant de la recepció d'un [[estímul]] per l'[[olfacte]]. El terme "olor" es refereix a la percepció una barreja complexa de [[gas]]os, [[vapor]]s i [[pols (partícules)|pols]], on la composició de la barreja influïx directament en l'olor percebuda per un mateix receptor. Allò que manca d'olor es denomina inodor. És '''inodor''' allò que no fa cap mena d'olor. Això vol dir que la matèria en qüestió no estimula el sentit humà de l'[[olfacte]], sovint perquè no desprèn cap substància [[volàtil]] o no és [[solubilitat|soluble]] en [[aigua]].
 
L'olor és l'objecte de percepció del sentit de l'olfacte. El terme [[fragància]] o [[aroma]] és usat principalment per la [[indústria alimentària]] o [[cosmètica]] per a descriure una olor agradable, i és comunament usada per a referir-se a [[perfum]]s. Les olors corresponen al fenomen objectiu dels químics dissolts en l'aire, encara que, com en altres sentits, diversos factors psicològics poden ocupar cert paper en la percepció dels mateixos. Existeixen nombroses activitats industrials (indústries químiques, [[abocador]]s, [[depuradora|depuradores d'aigües residuals]], indústries alimentàries, ramaderes, etc.) que emeten una sèrie de substàncies oloroses i generen molèsties en l'entorn. Les olors dolentes poden ser molestes i afectar a la [[qualitat de vida]] de les persones i animals del medi{{CN}}, pel que poden ser considerats com una forma de [[contaminació ambiental]]. A causa del component subjectiu de les olors, a la dificultat per a destriar entre les olors "agradables" i els "desagradables", és difícil determinar quan es traspassa el [[llindar]] del tolerable i en quin punt se situa el jurídicament permissible a l'hora d'establir uns màxims de tolerància, en aquest sentit, la [[olfatometria]] es presenta com una eina molt eficaç per a l'estudi i control d'olors. Encara que encara no s'ha desenvolupat cap legislació nacional que reguli el problema de les dolentes olors, l'entrada en vigor Norma UNE-EN 13725.<ref>CEN EN 13725:2003, Air quality - Determination of odour concentration by dynamic olfactometry</ref>. "Qualitat de l'aire. Determinació de la concentració d'olor per olfatometria dinàmica", al febrer de 2004, permet abordar de forma objectiva el problema de la contaminació ambiental per olors.
 
Els mètodes per a la caracterització d'olors es divideixen en dues: