Ràtzia de 1003: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 1:
La '''Ràtzia de 1003''' fou una campanya del [[califat de Còrdova]] contra el [[comtat de Barcelona]]
A la mort d'[[Almansor]] el [[10 d'agost]] de [[1002]] a [[Madina Salim]], tres dies després de la [[batalla de Calatañazor]] el va succeir com ''hadjib'' el seu fill [[Abd al-Malik al-Muzaffar]]. Els regents de [[Regne de Lleó|Lleó]], el comte gallec Menendo Gonzàlez, la seva dona Na Major i [[Elvira de Castella i de Ribagorça]], la mare del rei, van rebutjar pagar el tribut a Còrdova. El mateix va fer el [[comte de Barcelona]] i el comte de [[Castella]], i aprofitant la feblesa musulmana, els catalans van atacar la frontera, enfrontant-se a la [[Batalla d'Albesa]] però foren derrotats.<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. ISBN 84-297-4706-0, plana 21.</ref>
Abd al-Malik va iniciar el [[1003]] la seva primera campanya a les zones de frontera (''thughur''), aquesta contra el [[Comtat de Barcelona]] (''Bilad al-Ifrandj''), i va devastar les regions occidentals, la serra del [[Montseny]], les comarques d'[[Igualada]] i [[Manresa]] a l'[[Osona]], i destruint els castells de [[Castell de Montmagastre|Montmagastre]], [[Castell de Meià|Meià]] i [[Castell d'Aulí|Castellolí]], i capturant [[Ermengol I d'Urgell]].
| |||