Diferència entre revisions de la pàgina «Vegetació de l'Antàrtida»

m
Robot treu puntuació penjada després de referències
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
==Caràcterístiques de la flora==
 
Només es troben dues [[espècie]]s de [[Planta vascular|plantes vasculars]] autòctones: [[Deschampsia antarctica]] i [[Colobanthus quitensis]] les dues estan restringides a les zones de clima d'influència marítima i ''D. antarctica'' és molt més abundant i més estesa que ''C. quitensis'' (que només es troba a tres localitatas). S'ha observat,que des de 1940, les poblacions d'aquestes dues espècies han augmentat considerablement, en concret 25 vegades la del gènere Deschampsia i 5 vegades la Colobanthus.<ref>S. A. Robinson et al p 7</ref>.
 
La majoria de la vegetació la componen plantes [[Criptògama|criptògames]] com són els [[briòfit]]s (molses) [[líquen]]s i [[Alga|algues]] que constitueix un dels ecosistemes més simples del món amb les mínimes interaccions entre ells.<ref>A. S. Robinson et al p.4 </ref>.
 
Malgrat les limitacions pel creixement les molses s'han trobat tan al sud com la latitud 84º S<ref>Filson &5 Willis 1975; Wise & Gressitt 1965</ref> (a només 6 graus de latitud del Pol Sud) mentre que s'han vist encara els seus [[esporòfit]]s reproductius a la latitud de 77° 55' S<ref>Seppelt et al. 1992</ref> També es troben algues chasmoendolítiques que només es troben en escletxes de les roques, aquestes algues es troben sobretot en la costa i localment poden ocupar el 20% de la superfície de les roques.<ref>Hansom &
Les dues plantes vasculars antàrtiques tenen temperatures òptimes per fer la fotosíntesi molt baixes (al voltant dels 10ºC) i en condicions de laboratori s'ha demostrat que deixen de fotosintetitzar a temperatures de 20ºC per la qual cosa són plantes adaptades a temperatures relativament baixes.<ref>S.A.Robinson p.27</ref>
 
Les plantes no vasculars criptògames són organismes [[poiquilohídric]]s i per tant durant els períodes de baixa disponibilitat d'aigua o de temperatures glacials, tenen la capàcitat d'entrar en dormància, amb inactivitat fisiològica, podent controlar la deshidratació de les seves cèl·lules. Moltes plantes de l'Antàrtida poden sobreviure congelades i dessecades sota una coberta de neu durant tot el fosc hivern i rehidratar-se durant el desglaç de la primavera per a poder créixer durant el breu període estival que dura d'un a quatre mesos.<ref>Melick & Seppelt 1997</ref>. Algunes molses presents a l'Antàrtida són: ''Drepanocladus uncinatus'', ''Polytrichum alpestre'',''Andreaea regularis'' ''Grimmia antarctici'' i ''Ceratodon purpureus''
 
==Notes==
1.327.804

modificacions