Unió del Poble Lleonès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 5:
A les eleccions municipals de 1991 va aconseguir avanços significatius: tres regidors en l'ajuntament de [[Lleó (Castella i Lleó)|Lleó]] i un diputat provincial van suposar la seva consagració com tercer partit en la [[província de Lleó|Província de Lleó]], per davant de [[Izquierda Unida]]. En les següents eleccions municipals i autonòmiques de [[1995]] i [[1999]] la UPL ascendí en el pla municipal i entrà en la política autonòmica com a tercera força política, amb tres procuradors a les [[Corts de Castella-Lleó]]. En l'any [[2003]], la Unión del Poble Lleonès va aconseguir un clar augment en vots i regidors, però reduïx la seva representació en el consistori de la [[Lleó (Castella i Lleó)|Ciutat de Lleó]], que havia governat en coalició amb el [[Partit Popular]].
 
La UPL decideix donar llavors el seu suport a l'[[Lleó (Castella i Lleó)|Ajuntament de Lleó]] al [[Partit Socialista Obrer Espanyol]], en detriment de la força més votada, el [[Partit Popular]] encapçalat per [[Mario Amilivia]]. Per altra banda, es va presentar per primera vegada en la [[Província de Zamora|Província de Zamora]], assolint cinc ajuntaments governats amb majoria absoluta, a més d'uns altres amb suport d'altres sigles, i un balanç total de més de 50 regidors electes d'UPL, el que la va convertir en la tercera força d'aquesta província. La possibilitat de tenir a [[Espanya]] un president de govern lleonès, el socialista [[José Luis Rodríguez Zapatero]], erosiona l'electorat lleonesista, amb el que en les eleccions generals del 14 de març de [[2004]] el partit obté uns resultats modests. A més sorgeixen altres problemes a la fi de [[2004]], quan el portaveu municipal a l'[[Lleó (Castella i Lleó)|Ajuntament de Lleó]], exsecretari general i fundador de UPL, [[José María Rodríguez de Francisco]], i la tinent d'alcalde, [[Covadonga Soto]], abandonen el partit, pacten amb el PP la tornada de Mario Amilivia al Consistori, i funden un nou partit anomenat [[Partit Autonomista Lleonès - Unitat Leonesista]] (PAL-UL).
 
Malgrat aquests problemes, la UPL compta amb prop de quatre mil afiliats, i la seva expansió s'ha estès a altres províncies que ja conten amb comitè propi, com [[província de Zamora|Zamora]], [[província de Salamanca|Salamanca]] i [[província de Madrid|Madrid]], sent l'actual secretari general el bercià [[Joaquín Otero]], candidat fallit a Ponferrada (2003) i el seu president, el també bercià, Melchor Moreno de la Torre, que va haver d'abandonar la política municipal de Torre després d'un llarg període en l'ajuntament amb CDS (1987) i PP (1991). Al juny de [[2006]], sent el seu secretari [[Abel Pardo Fernández]], va signar a [[Salamanca]] un acord, amb el partit [[Unión del Pueblo Salmantino]] i l'organització juvenil [[Conceyu Xoven]], per a presentar-se conjuntament en les eleccions municipals de [[2007]], pel que per primera vegada en la seva història tindrà candidatura en totes les províncies del [[País Lleonès]].