Revisió del 18:28, 4 oct 2008 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Bot: substitució automàtica de text (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + per ← Edició anterior		Revisió del 12:05, 3 set 2009 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Resolent castellanismes Edició següent →
Línia 4: El [[clima]] ([[estius]] llargs i secs i [[hiverns]] relativament suaus), els recursos, la disposició del territori i la seguretat (l'illa pateix ràtzies del nord d'[[Àfrica]] fins el [[segle XVIII]]) condicionen la casa pagesa eivissenca. El casament és la juxtaposició de les ''cases'' que es van afegint en funció de les necessitats de cada moment. Les ''cases'' són bàsicament [[cúbiques]] i el conjunt del casament té sempre forma de paral·lelepípede, malgrat l'[[orografia]] irregular i muntanyosa de l'illa que porta gran diversitat formal. Poden tenir o no pis de dalt, segons el terreny. Les parets són gruixades amb poques obertures i de poca mida per evitar l'excessiva [[Insolació (meteorologia)\|insolació]], essent la casa pagesa fresca a l'estiu. Els [[terrats]] també són gruixats, plans i a diferents nivells per tal de recollir l'[[aigua]] de la [[pluja]] i poder aprofitar-la mitjançant [[cisternes]]. El casament s'orienta sempre al sud en les seves obertures per tenir més hores de llum solar. Els recursos són limitats, ~~així~~de manera que la pedra [[calcària]] és un element bàsic en la construcció de les cases pageses. També es fa servir la [[calç]], extreta de les roques calcàries mitjançant [[forns de calç]] al bosc. En els [[sostres]] es fa servir fusta de [[savina]] o de [[pi (arbre)\|pi]] per a les [[bigues]], que es recobreixen d'[[argila]], [[Canya (planta)\|canyes]] o [[algues]]. No se solen fer fonaments. Eivissa pateix atacs del nord d'Àfrica des de la conquesta catalana fins ben entrat el segle XVIII, ~~així~~de manera que calia protegir-se. Les cases fugen de la costa, sovint es fan en llocs alts per poder vigilar el territori i els [[murs]] gruixuts amb petites obertures a més de fer que la casa sigui fresca, ajuden a la protecció. També apareixen sovint [[torre]]s de pedra prop dels casaments. A més, mentre el perill sarraí perdura, les cases no s'emblanquinen de fora, per tal de camuflar-se dins el territori, ~~així~~de manera que les cases més antigues no són blanques, mentre les fetes més recentment, que són la immensa majoria, es caracteritzen pel seu color blanc. Els casaments tampoc es concentren, essent l'hàbitat rural eivissenc dispers. Cada casa pagesa té el seu territori al voltant. ==Vegeu també==

Casa pagesa: diferència entre les revisions