Cresos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ar:كرويسوس |
m Resolent castellanismes |
||
Línia 13:
Dos anys després, davant el perill dels perses que havien substituït als [[medes]], va negociar l'aliança amb els grecs abans d'iniciar la guerra contra l'[[imperi Persa]] i va consultar l'[[oracle de Delfos]]; després va consultar l'oracle d'[[Ammon]] a Egipte i per segon cop al de Delfos. Als dos oracles va entregar immenses riqueses (al menys al de Delfos segons [[Heròdot]], i se li va concedir el dret preferent de consulta en aquest oracle i alguns drets de ciutadania) i els dos van donar la mateixa resposta: si iniciava la guerra amb els perses destruiria un gran imperi i havia de buscar aliats entre els grecs; Cressus va suposar que l'imperi referit era el Persa, i no el seu mateix. Per estar més segur va consultar una tercera vegada sobre si el seu regne persistiria molt de temps; l'oracle de Delfos va dir que el rei de Lídia fugiria per l'Hermos quan una mula regnés sobre els perses (mula en el sentit figurat de barreja, referit al rei [[Cir II el gran]] que era fill de pare persa i mare meda). Les aliances amb els grecs no foren del tot possibles perquè dels dos principals estats, [[Atenes]] i [[Esparta]], els primers estaven ocupats per conflictes civils entre els [[Pisistràtides]] i els [[Alcmeònides]], i els segons acabaven de sortir d'una guerra amb [[Tegea]]. Cressus es va decantar per els segons i els va enviar regals i es va formalitzar una aliança que no va passar de nominal. Es va aliar amb l'egipci [[Amasis]], el babiloni [[Labinetos]] ([[Nabònides]]), i va confiar en els bons auspicis del lidi [[Sandanis]] i va decidir iniciar la guerra.
Va creuar el [[Halis]] amb l'excusa de venjar al seu cunyat [[Astíages de Mèdia|Astíages]] enderrocat per Cir. Va devastar [[Capadòcia]], país poblat per gent anomenada sirians, i va arribar fins a ''Pterii'', ciutat propera a [[Sinope]], que va ocupar. No gaire lluny de allí es va trobar amb l'exèrcit de Cir i es va lliurar una batalla de resultat incert (547 o 546 aC);
Segons Heròdot, Cressus fou capturat viu i tirat a les flames junt amb 14 joves lidis com a sacrifici als deus perses. Els fets llegendaris recollits per Heròdot i altres diuen que una turmenta va apagar el foc i llavors Cir el va considerar sota protecció divina i el va agafar per amic i conseller i li va donar el govern de Barene, prop d'[[Ecbatana]]. Suposadament Cressus va acompanyar a Cir en la seva expedició contra els [[massagetes]]; després va acompanyar al seu fill [[Cambises II de Pèrsia|Cambises]] a Egipte; en l'afer de [[Prexaspes]] , va amonestar a Cambises per la mort del jove i Cambises va donar ordre d'executar-lo: Cressus es va salvar però va haver de fugir d'amagat amb la complicitat d'alguns servidors; Cambises es va pensar que era mort i quan es va assabentar que era viu se'n va alegrar i el va perdonar, però va fer matar als servidors que l'havien ajudat. Les circumstancia de la seva mort final no son conegudes. [[Ctèsies de Cnidos]] explica alguns fets de manera diferent, però en general el relat es coincident amb el d'Heròdot.
|