Francesc Sforza: diferència entre les revisions

'''Francesc I Sforza''' ( [[San Miniato]], [[Toscana]] [[1401]] - [[Milà]], [[Ducat de Milà]] [[1466]] ) fou un noble italià que va ser '''[[Duc de Milà]]''' entre [[1450]] i [[1466]]. Fou el fundador de la [[Sforza|Dinastia Sforza]] al Ducat de Milà.

 

Va néixer el [[23 de juliol]] de [[1401]] a la població de [[San Miniato]], sent un dels set fills il·legítims del ''[[condottiero]]'' [[Muzio Sforza]] i Llúcia da Torsano. Va passar la seva infantesa a [[Tricarico]], població situada l'actual regió de [[Basilicata]], marquesat que li fou atorgat el [[1412]] pel [[rei de Nàpols|rei]] [[Ladislau I de Nàpols]].

 

Es casà el [[23 d'octubre]] de [[1418]] amb la [[comtessa]] '''[[Polissena Ruffo]]'''. D'aquesta unió tingueren una filla:

* Antonia Polissena Sforza ([[1419]])

Al llarg de la seva vida tingué nombrosos fills il·legítims, el nombre dels quals els historiadors desconeixen.

 

[[Fitxer:Bianca Maria Visconti.jpg|right|thumb|Imatge de [[Blanca Maria Visconti]].]]

Des de [[1419]] va lluitar juntament amb el seu pare, guanyant ràpida fama per la seva habilitat per a doblegar barres de metall amb les mans. Més endavant va demostrar ser un estrateg expert i un comandant de camp molt preparat. Després de la mort del seu pare, ocorreguda el [[1424]], va lluitar inicialment per a l'exèrcit napolità i després per al [[papa]] [[Martí V]] i [[Felip Maria Visconti]]. Després d'alguns èxits militars va caure en desgràcia i va ser enviat presoner al castell de [[Mortara]], recuperant la llibertat després d'una reeixida expedició contra [[Lucca]].

El [[1440]] els seus feus al [[Regne de Nàpols]] van ser ocupats pel [[rei d'Aragó|rei]] [[Alfons el Magnànim|Alfons I de Nàpols]], i per a recuperar-los es va haver de reconciliar amb Felip Maria Visconti, aconseguint realitzar el casament amb Blanca Maria l'ocutbre de [[1441]]. A l'any següent es va aliar amb [[Renat I d'Anjou]], pretendent al tron de Nàpols, i va marxar amb ell en una expedició vers el sud de la [[Península Itàlica]]. Després d'algunes derrotes inicials va vèncer al comandant napolità [[Niccolò Piccinino‎]] gràcies a l'ajuda de [[Segimond Malatesta]], que era el seu gendre, retornant així triofant a [[Milà]].

 

[[Fitxer:Venezia1450.jpg|left|thumb|350px|Extensió del [[Ducat de Milà]] vers el [[1450]].]]

El [[1444]] va aconseguir derrotar amb l'ajuda de Venècia una aliança entre els [[Visconti]], el papa Eugeni IV i Malatesta, el qual suposadament havia assassinat la filla de Francesc. Gràcies a aquesta victòria, i en compensació d'abandonar als venecians, va rebre el títol de Capità General de l'exèrcit de Milà de mans del propi [[Duc de Milà|duc]].

Morí el [[8 de març]] de [[1466]] a la ciutat de [[Milà]], deixant al seu fill [[Galeàs Maria Sforza]] com a hereu.

 

Francesc Sforza és esmentat moltes vegades a ''[[El Príncep]]'', llibre cabdal de [[Nicolau Maquiavel]], on es ressalta la seva habilitat per a governar, i com a exemple il·lustratiu del perill que comporta per a un governant recolzar-se en tropes [[Mercenari|mercenàries]].

 

[[et:Francesco I Sforza]]

[[fi:Francesco Sforza]]

[[it:Francesco Sforza]]

[[ja:フランチェスコ・スフォルツァ]]