Òrbita terrestre baixa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Orbita terrestre baixa}} |
m Resolent castellanismes |
||
Línia 7:
[[Fitxer:Debris-LEO1280.jpg|thumb|250px|right|Diagrama mostrant la població d'objectes en òrbita baixa detectats per [[radar]]. Només un 5% són satèl·lits operatius, la resta és deixalla o [[brossa espacial]].]]Les òrbites baixes ofereixen força avantatges. Són les òrbites en les quals és més fàcil situar un satèl·lit (ja que es requereix menys [[energia]]) i la proximitat de la Terra les fa ideals per posar-hi [[satèl·lit d'observació|satèl·lits d'observació]]. A més, estan ben protegides pel [[camp magnètic]] terrestre i el nivell de radiació és baix. És per això que són, de llarg, les òrbites més utilitzades. Només els [[satèl·lit de navegació|satèl·lits de navegació]] i molts dels [[satèl·lit de comunicació|satèl·lits de comunicacions]] i [[satèl·lit meteorològic|satèl·lits meteorològics]] no les utilitzen perque els requeriments de les seves missions respectives no ho permeten. El baix nivell de radiació i la facilitat d'accés fan que actualment (2005) totes les naus espacials tripulades (que són força grans i pesades i no ofereixen molta protecció als seus ocupants contra les radiacions) només s'utilitzin en òrbita baixa. L'[[Estació Espacial Internacional]] o el [[Transbordador Espacial]] operen sempre d'aquesta zona (a 360 km aproximadament).
Les òrbites baixes també presenten inconvenients. Aquests són en bona part deguts a que la proximitat de la Terra fa que encara quedin restes d'atmosfera a aquestes altures. Per bé que la densitat de l'[[aire]] és minúscula, és suficient
El [[24 de juliol]] de [[1996]], el microsatèl·lit militar francès ''Cerise'' fou el primer satèl·lit conegut que va patir una col·lisió amb una deixalla espacial, concretament amb les restes de la tercera etapa d'un coet ''Ariane'' que havia explotat uns anys abans. El satèl·lit va patir greus danys però va poder continuar la seva missió.
|