Partit Andalusista: diferència entre les revisions

El '''Partit Andalusista''' ('''''Partido Andalucista''''' en [[castellà]]) és un [[partit polític]] [[nacionalista]] d'[[Andalusia]], el més important del [[nacionalisme andalús]].

 

=== Inicis en la clandestinitat ===

Fins a [[1965]] els orígens es remunten al [[nacionalisme andalús]] desenvolupat durant el [[segle XIX]] i [[segle XX]]. El [[1962]] [[Alejandro Rojas-Marcos]] ve mantenint contactes en diversos sectors socials, amb l'objectiu d'impulsar una organització política d'àmbit andalús, forçada a la clandestinitat pel [[franquisme]]. En la primavera de [[1965]], s'estableixen els orígens del primer partit andalús de la Història, amb un grup creat entorn de la facultat de Dret de la [[Universitat de Sevilla]], que sense conèixer [[Blas Infante]], va arribar a les mateixes conclusions que ell: identitat andalusa, exigència d'autonomia, no separatisme, posicions d'esquerra moderada, reivindicació d'[[Igualtat social|igualtat]] amb [[Catalunya]] i el [[País Basc]], etc. El grup adopta el nom de ''Compromiso Político de Andalucía,'' es tria una secretaria col·legiada, integrada per Alejandro Rojas-Marcos, [[Luis Uruñuela]] i [[Guillermo Jiménez]]. Els documents clandestins se signen amb les sigles Cp. Es dóna suport ideològicament en la democràcia política, el socialisme econòmic i el liberalisme cultural, tot això en l'àmbit d'una [[Andalusia]] autònoma, en igualtat amb els altres pobles d'Espanya i mitjançant l'instrument d'una organització política andalusa sobirana, és a dir, no integrada en cap estructura centralista.

En [[1966]], es decideix aprofitar l'estructura legal del règim per a exercir la seva acció política. Alejandro Rojas-Marcos es presenta a les eleccions municipals pel [[terç familiar]], i és escollit el [[13 de novembre]] i sorprenent a la pròpia estructura del Règim, que no havia previst aquesta estratègia de l'oposició, però després d'un reiterat enfrontament obert amb el Règim, acabarien decidint la renúncia a l'escó de [[regidor]], denunciant així una la falta de llibertat de la Dictadura, no sense abans haver aprofitat el caràcter públic dels Plens de l'Ajuntament per a denunciar tot tipus de problemes locals i nacionals. El mateix va ocórrer un any després al presentar-se a les Corts, en [[1968]] s'uneixen a la formació de la [[Taula Democràtica]] i reclamant en [[1970]] un estatut propi per a [[Andalusia]]. En [[1971]], la revista [[El Ruedo Ibérico]] publica a [[París]] el primer manifest d'Aliança Socialista d'Andalusia, en el qual es demana autonomia per a Andalusia, a través de [[Ràdio París]], en [[1974]] s'integra en la [[Junta Democràtica d'Espanya]].

=== Transició a la democràcia ===