Joaquim Zamacois i Soler: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Redacció i llevo explicació ara innecessària
Línia 2:
 
== Biografia ==
Fill de pare basc <ref> '''Joaquín Zamacois Zabala''' (Bilbao 1869 - ?), ex-alumne del conservatori de Madrid, s'establí a Xile el 1894. Impartí classes de bandúrria, feu concerts de bandúrria i de guitarra, fundà les [[Tuna|tunes]] ''Estudiantina Española de Santiago'' i ''Estudiantina Española Gaztanbide'', i publicà el llibre ''Método completo de bandurria, melódico y progresivo'' Santiago: Eduardo Cadot, 1894 [http://rondalatuna.iespana.es/Art_anteriores/Ano2000/Bigotitus/exposicion.html]. La seva vida possiblement influí en la vocació musical i pedagògica del seu fill </ref> i mare catalana, i amb l'oncle artistaEduardo d'anomenada,<ref>[[Eduardo Zamacois Zabala]] (Bilbao 1847 - Madrid 1878) va ser un pintor establert a Madrid. </ref> un artista d'anomenada, de ben petit la família s'establí a Barcelona. Zamacois estudià al ''[[Conservatori del Liceu]]'' del que, temps a venir, esdevindria professor de solfeig, harmonia, contrapunt, fuga i composició (1914). També ensenyà a l'''Escola Municipal de Música de Barcelona'', institució de la que en fou director des del [[1946]] fins a la jubilació el [[1965]]; mentre ocupava aquest càrrec, creà la càtedra de [[tible]] i [[tenora]] (1948) i visqué el canvi de nom de la institució per l'actual de [[Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona]] (13 de juliol de 1949). En els anys 20, exercí també de pianista.<ref> Programa del Concert al Palau de la Música Catalana 16 de gener del 1927. Cantant Pilar Rufi, pianistes Blai Net i Joaquim Zamacois</ref>
 
Entre 1917 i 1930 escriví gran nombre de [[cuplet]]s, alguns de molt populars, que cantaren artistes del Paral·lel com [[Pilar Alonso i Moll|Pilar Alonso]] i [[Raquel Meller]],<ref>'''Raquel Meller''', cupletista molt popular a Barcelona, on havia debutat al ''Teatre Arnau'' del Paral·lel el [[16 de setembre]] del [[1911]]</ref> molts del quals signà '''I. Casamoz''' (transposició de les lletres del seu cognom) o '''J. Casamoz'''. Les lletres dels seus cuplets acostumaren a ser de Marià Golobardas de la Torre i de ''Juan Misterio'', pseudònim de [[Joan Casas i Vila]]. Zamacois també compongué cançons a partir de poemes de [[Josep Maria de Sagarra]], [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]], [[Clementina Arderiu]], [[Joan Maria Guasch]] i [[Joan Maragall]].
 
Compaginà la seva tasca com a professor de música amb la d'autor de molts llibres per a l'ensenyament de la música, tant en solitari com en col·laboració amb altres músics i professors. Va ser coautor del popularíssim mètode solfeig LAZ (nom tret de les inicials dels autors: [[Joan Baptista Lambert|Joan Baptista '''L'''ambert]], [[Frederic Alfonso i Ferrer|Frederic '''A'''lfonso]] i Joaquim '''Z'''amacois). També compongué una ''[[Teoria de la música]]'' (amb un mínim de 27 edicions), un ''Curso de solfeo'' (el primer curs, 52 edicions!), un ''Tratado de armonía'' i altres.