Erwin Panofsky: diferència entre les revisions

'''Erwin Panofsky''' ([[Hannover]], [[30 de març]] de [[1892]] - [[Princeton]] ([[Nova Jersei]]), [[14 de març]] de [[1968]]) va ser un [[historiador de l'art]] i assagista [[Alemanya|alemany]], esque va destacar pels seus estudis iconològics. La seva obra més coneguda és ''Estudis sobre iconologia'', però les seves monografies sobre [[Albrecht Dürer|Dürer]], [[Ticià]], els flamencs o l'art funerari són treballs fonamentals de la crítica artística del [[segle XX]].

Va ser deixeble d'[[Abraham Moritz Warburg|Aby Warburg]], al qualque va conèixer el [[1912]] en un congrès a [[Roma]] i es va convertirconvertint-se en "seguidor" seu. Després d'estudiar a [[Berlín]] i d'altres universitats alemanyes, es va graduar el [[1914]] enes va graduar a la universitat de [[Friburg de Brisgòvia|Friburg]], amb una tesi sobre el pintor alemany [[Albrecht Dürer|Dürer]]. El [[1916]] va contreure [[matrimoni]] amb Dora Mosse, també historiadora de l'art. El [[1924]] va aparèixer la primera de les seves grans obres:''Ein Beitrag zur Begriffsgeschichte der älteren Kunstheorie'', on examina la història de la teoria [[neoplatonisme|neoplatònica]] de l'[[art]]. Participa a la fundació de l'InstiturInstitut Warburg i rep en la seva formació una influència molt decisiva d'Enrst Cassirer pel que fa a la definició de [[símbol]] (s'aprecia a la seva obra ''La perspectiva com a forma simbòlica'').

Entre 1926 i 1933 va ser professor numerari a la universitat d'[[Hamburg]], on havia començat a ensenyar el 1921, però va abandonar [[Alemanya]] quan els nazis van prendre el poder (era d'ascendència jueva) i es va instal·lar als [[Estats Units]], a on ja havia viatjat com a professor invitat el 1931. Va ser professor a l'Institute for Advanced Studies d'de la [[Universitat de Princeton]] (1935-1962), però també va treballar a les [[universitatUniversitat d'Harvard|universitats d’Harvard]] (1947-1948) i [[Nova York]] (1963-1968).

Per a Panofsky l'la [[Història de l'Art]] és una ciència on es defineixen tres moments inseparables de l'acte interpretatiu de les obres en la seva totalitat: la lectura del sentit fenomènic de la imatge; la interpretació del seu significat iconogràfic; i la penetració del seu contingut essencial com a expressió de valors. L'[[art medieval]] i el del [[renaixement]] (que va estudiar profundament), han quedat definits al seu llibre ''Renaissance and Renascences in Western Art''. El seu magne treball, amb els historiadors de l'art R. Klibansky i F. Saxl, ''Saturn i la malenconia'', ha estat una base fonamental sobre la que s'ha discutit des de finals del segle XX la tristor a la cultura europea. Considera que l'historiador de l'art ha d'indagar i a descobrir les analogies entre fenomens en aparença tan diferents com la literatura, la filosofia, les arts i els esdeveniments polítics i religiosos.