Revisió del 20:57, 4 set 2009 modifica Castor (discussió \| contribucions) Autopatrullats 9.671 edits Etimologia ← Edició anterior		Revisió del 23:22, 4 set 2009 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.419 edits m Robot treu puntuació penjada després de referències Edició següent →
Línia 9: ==Ús== Igual que la [[gladius]], la pugio era una arma punxant, el tipus preferit pels romans. D'aquests punyals Vegeci diu:<ref>''De Re Militari, [http://www.pvv.ntnu.no/~madsb/home/war/vegetius/dere03.php Book I].('''Angles''') En el link donat, sota el passatge "NOT TO CUT, BUT TO THRUST WITH THE SWORD."</ref>:: :''"Un tall fet amb la fulla, encara que sigui amb força, poques vegades mata .... En canvi, una punyalada que penetra 5 centimetres, sol ser mortal... el cos està cobert, mentre que amb una empenta decisiva a l'oponent rep el primer cop, abans de veure l'espasa. Aquest és el principal mètode de lluita utilitzat pels romans ...." Línia 24: ===Abans del 50 d.C=== Originàriament, el punyal tenia una gran fulla de 18 cm a 28 cm de llarg i 5 cm o mes d'amplada. El pugio tenia un nervi central que dotava la fulla de resistència i fermesa. La paraula pugio apareix en l'autor [[Ciceró]] per primer cop, com a referència del punyal utilitzar per [[Marc Juni Brut]] per apunyalar a [[Juli Cèsar]].<ref>2nd Philippic 2.12.28</ref>. [[Suetoni]] confira<ref>''De Vita Caesarum'', Life of Julius Caesar, 89.1</ref> que tots els conspiradors utilitzaren les ''pugions'' per l'ocasió i que desprès alguns d'ells es van suïcidar amb la daga utilitzada prèviament. En les pàgines de Ciceró el pugio sembla haver estat l'arma preferida d'assassinar i del suïcidi perquè era molt fàcil d'amagar en els plecs de les túniques romanes. ===En el 50 d.C i desprès===

Pugio: diferència entre les revisions