Les mongetes seques varen ser introduïdes a la nostra cuina catalana a partir del segle XVI, amb altres productes originaris d'Amèrica. d'altra banda, la botifarra es deia llonganissa o llangonissa -i encara es continua dient així en algunes comarques- fins el final del segle XIX. A l'època de la [[Renaixença]] catalana, a la segona meitat del segle XIX, és quan aquest plat es va fer molt popular. En aquesta època, Felip Cirera (que de vegades signava com a Felip de Palàcio), al llibre ''Avisos o sian reglas senzillas a un principiant cuyner o cuynera adaptadas a la capacitat dels menos instruhits'', ja parlava de mongetes estofades o guisades cuites amb butifarra. Cap el 1830 també apareix la recepta al ''Nou manual per cuinar amb tota perfecció'' i l'any 1835 apareix al llibre anònim ''La cuynera catalana'', tot i que encara utilitzen el mot ''llonganissa'' per referir-se a la botifarra.
El 1932 apareix la recepta de botifarra amb mongetes, així com d'altres on aquestes estan cuites en forma d'escudella, amb el seu sofregit i la seva picada, a ''El llibre de la cuina catalana'' de [[Ferran Agulló]].
