Ressonància orbital: diferència entre les revisions

* En els Anells planetaris, i substancialment en els anells de Saturn, que són els més densos, prop de les distàncies radials del planeta a les que les partícules del disc tindrien un període orbital commensurat amb un dels satèl·lits del planeta (1/2, 1/3, 2/5) l'amplificació de l'efecte gravitatori del satèl·lits durant llargs períodes de temps fa que es perdin partícules en una banda situada a la distància radial correspondent a una ressonància, L'explicació rau en que cada nombre d'òrbites del satèl·lit natural, la partícula de l'anell dóna voltes exactes, per lo qual al cap del temps en que el satèl·lit natural dóna un nombre de voltes es troba a la mínima distància de la partícula, causant una estirada gravitatòria que fa que les òrbites de les partícules deixin de ser circulars, augmentant la possibilitat de que les partícules desestabilitzades impactin amb les partícules estabilitzades. Això fa que es perdin partícules en una banda sutyada a la distància radial correponent a una ressonància. La banda sol comprendre una amplada naturals d'unes desenes de quilòmetres.

== Vegeu també ==