Ausbausprache, Abstandsprache i Dachsprache: diferència entre les revisions

Kloss també utilitzà el terme ''llengua abstand pseudo-dialectalitzada'' per als casos on una varietat és tan diferent de la seva ''llengua Dach'' que hauria de considerar-se com a una llengua separada en termes d'''abstand'', però, no obstant es tracta més com a dialecte en la pràctica social habitual. Com a exemple s'inclou el [[Baix alemany]] respecte de l'[[Alt alemany]], el [[Sard]] respecte l'[[Italià]], [[Patois]] respecte el [[Francès]], el [[Gueg]] respecte l' [[Albanès]], el xinès [[mandarí]] i el xinès [[cantonès]] o el [[Maithili]] respecte de l' [[Hindi]].

 

Hi ha diversos casos de llengües, i parelles de llengües, que han patit canvis de rols en la història. El [[baix alemany]] per exemple fou llengua '''ausbau''' i ''dach'' de uns milers de dialectes locals a [[Holanda]], al nord, centre i antiga Alemanya Est (avui nord de Polònia) i a part dels estats bàltics i la seva antiga veïna Alemanya (actualment Rússia). Amb la fi de la [[Lliga Hanseàtica]], el baix alemany perdé en gran mesura el seu estatus com a llengua oficial. Aproximadament al mateix temps l'holandès començà a reemplaçar el baix alemany com a ''llengua Dach'' dels dialectes baix alemanys d'Holanda que avui formen el grup [[Nedersaksisch]] o [[baix saxó neerlandès]], i la majoria dels dialectes de l'alemany central passaren sota el paraigua de l'evolucionant [[alt alemany]].<ref name=Stellmacher>see Part 1 of: Dieter Stellmacher: Niederdeutsch. Formen und Forschungen. (Reihe germanistische Linguistik, Band 31) Niemeyer Verlag, Tübingen, 1981. ISBN 3-484-10415-5</ref> Només algunes parts del nord d'Alemanya conservaren el baix alemany, mentre pràcticament desaparegué de la vora oriental del mar Bàltic. Avui en dia, el baix alemany s'ha convertit, en gran mesura, en un grup de dialectes de l'alemany sota la ''llengua Dach'' de l[[Alemany]] estàndard. A causa de la distància geogràfica de les varietats del baix alemany, si ha sobresviscut, sovint s'ha convertit en '''llengua abstand''' l'una respecte de l'altra.,<ref name=Stellmacher /> especialment en els parells sota el paraigua holandès-alemany, però cap d'ells prop de la frontera. Això ha succeït a pesar del fet del notable corrent d'emigració/immigració entre l'holandès occidental i el oriental (Prussià, actualment principalment polac, i rus) de l'àrea de les llengues del baix alemany, motivades tant per intolerància religiosa com per raons de treball. En l'àrea dels dialesctes occidentals de l'alemany central, amb el cessament del domini de l'ús del baix alemany en el comerç i els negocis, la divergència social del desenvolupament de la llengua, i la influència del govern central, menen cap a la [[diglòssia]]. El modern [[Kölsch]] com a llengua parlada ha desenvolupat una escriptura independent després del canvi a la nova gramàtica de l'alt alemany.<ref>Prof. Dr. Adam Wrede: Neuer Kölnischer Sprachschatz. Greven Verlag Köln. 12th edition, 1999. ISBN 377430243-X, Vol. 2, p. 74</ref> Encara que es refereix àmpliament com a dialectes, les llengues occidental de l'alemany central com el Kölsch, [[Pfälzisch|Alemany del Palatinat]], [[Luxemburguès]], lingüísticament són força distants de l'alemany estàndard, però amb la recent excepció del luxemburguès, no són '''llengües ausbau'''.

==Referències==