Viena del Delfinat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - Es s + Se s, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els |
m [comte|comtat] |
||
Línia 40:
Anomenada en [[llatí]] ''Vienna'', és esmentada per primer cop per [[Juli Cèsar]] com la capital dels [[al·lòbroges]]. Fou colònia romana (''Iulia Vienna'') i durant l'imperi fou una de les principals ciutats de la [[Gàl·lia]] i rival de ''Lugdunum'' (Lió). De l'època romana resten una part de les muralles, algunes arcades que se suposen eren l'entrada de les termes i un temple ben conservat que avui és un museu. Prop de Viena hi ha un monument conegut com la tomba de [[Ponci Pilat]] que segons la tradició fou desterrat a la ciutat. La [[via Domítia]] va des ''Arelate'' ([[Arle]]) per l'est del riu fins a Lió i passa per Viena.
El segle IV fou seu d'un bisbat elevat a arquebisbat el [[450]] i que va existir fins el [[1792]]. Des del [[432]] fou la capital del regne burgundi. Va esdevenir un [[comte|comtat]] sota els [[Dinastia Merovíngia|merovíngis]] i sota els [[carolingis]]. No està ben establerta la successió de comtes (''vegeu [[Comtat de Viena]]''). El [[879]] fou capital del [[regne de Provença]] i del [[regne d'Arle]] el [[933]]. Des de poc després del [[1000]] el comtat de Vienne es va dividir en el [[comtat d'Albon]] i la part cedida a [[Savoia]], el comtat de [[Mauriene]], reconeguts ambdós feus de l'imperi el 1032. La resta fou unida al [[comtat de Mâcon]].
El [[1112]] s'hi va celebrar un concili que fou un dels més importants dels diversos celebrats a la ciutat, en el que es va condemnar les investidures i es va excomunicar a l'emperador Enric V. El més important d'aquest concilis fou el de [[1311]]-[[1312]] en què foren condemnats els [[templers]].
| |||