Imperatiu categòric: diferència entre les revisions

L''''Imperatiu categòric''' és un principi ètic formulat per [[Immanuel Kant]] a la [[Crítica de la raó pràctica]] que ens mostra, de forma racional, quina ha de ser la pauta de la nostra conducta. És un dels principis fonamentals de la [[Filosofia]] kantiana. La voluntat es dona a ella mateixa les seves lleis, anomenades imperatius. Però cal distingir dos tipus d'imperatius: Els imperatius hipotètics, basats en la recerca d'un premi o la fugida d'un càstig (Kant els rebutja), i els imperatius categòrics (El deure pel deure, acceptats per Kant). Així trobem la màxima kantiana definida com a imperatiu categòric: '''obra només segons aquella màxima que puguis voler que es converteixi, al mateix temps, en llei universal.''' El que Kant pretén és trobar un referent [[moral]] racional que permeti crear una [[ètica]] universal, seguint el principi següent'': actua com creus que hauria de fer-ho tothom'', que seria una formulació més senzilla de l'imperatiu categòric de Kant.