Jaco Pastorius: diferència entre les revisions

Amb la promoció aconseguida amb el seu àlbum de debut en solitari i ''Black Market'' de [[Weather Report]], tots dos de l’estiu de 1976, Jaco va ser coronat com la gran sensació de la indústria, el referent per a una nova generació, l’artista que estava canviant tot sol el rol del baix elèctric. La facilitat amb què tocava no tenia precedents en la curta història del seu instrument, inventat només 25 anys abans.

Combinant trets estilístics provinents del [[jazz]] i del [[funk]], i popularitzant l'ús de tècniques com els armònics o el baix sense trasts, la seva inventiva anava molt més lluny de tot el que havien fet pioners com [[Monk Montgomery]], [[James Jamerson]], [[Duck Dunn]] o [[Jerry Jemmott]].

Va estar 10 mesos de gira entre 1972 i 1973 amb Wayne Cochran and his C.C. Riders, mentre seguia estudiant les gravacions dels seus ídols: Charles Sherrell, Bernard Odum (baixistes amb [[James Brown]] als 60s), [[Jerry Jemmott]], [[Tommy Cogbill]], [[Duck Dunn]], [[Paul Chambers]] i altres; i rebia lliçons de teoria, arranjaments i composició de l'aleshores director musical de la banda, Charlie Brent.

Posteriorment va tocar en un quartet estable amb Ira Sullivan. L’hivern del 1973 va conèixer [[Paul Bley]], l’estiu de 1974 va treballar en el quartet Paul Bley/[[Pat Metheny]]/Jaco Pastorius/[[Bruce Ditmas]], i durant aquest període també va tocar en trio amb Metheny i [[Bob Moses]].

A finals de l’estiu de 1975 va conèixer Bobby Colomby, l’A&R que li aconseguí l’audició amb els executius d’[[Epic Records|Epic]], segell que va editar l’àlbum ''Jaco Pastorius'' l’any següent. Aquest disc, amb composicions del mateix Pastorius i versions del ''Donna Lee'' de [[Charlie Parker]] i de ''Speak Like a Child'' de [[Herbie Hancock]], va ser tota una revolució en el camp del baix elèctric, i va ser aclamat per públic i crítica.

A finals de 1975 va tocar amb Blood, Sweat and Tears durant tres mesos, i a començaments de 1976 va substituir a [[Alphonso Johnson]] a la formació [[Weather Report]], a mitja gravació del disc ''Black Market''. Les seves qualitats com a baixista, compositor i ''showman'' el van convertir en una part vital d'aquesta banda, que va veure com augmentava el seu nombre de seguidors arreu del món.

Al llarg de la seva carrera musical, Pastorius va participar en nombroses sessions de gravació per a altres músics, dins i fora dels cercles jazzístics. D'entre totes aquestes col·laboracions, destaquen els quatre discos en que va treballar de la cantautora [[Joni Mitchell]]: ''Hejira'' (1976), ''Don Juan's Reckless Daughter'' (1977), ''Mingus'' (1979) i el directe ''Shadows and Light'' (1980).

A partir de 1977, la pressió, l’abús de drogues i alcohol i els problemes familiars el van portar a una situació de desequilibri cada cop més acusada. L’agost de 1980 va començar a treballar en el seu segon disc, Word of Mouth, que es va publicar l’estiu de 1981. El 1982 va deixar Weather Report, i va començar a actuar amb la seva pròpia banda, Word of Mouth. Cap al 1985 el seu estat mental ja no li permetia tenir formacions gaire estables, tot i que va formar un trio amb [[Hiram Bullock]] i [[Kenwood Dennard]] (PDB), i va anar de gira amb [[Birelli Lagrene]] i amb [[Brian Melvin]].