Ducats arrel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
RR (discussió | contribucions) |
RR (discussió | contribucions) mCap resum de modificació |
||
Línia 11:
==Ducats arrel joves==
[[File:Central Europe, 919-1125.jpg|thumb|350px|right|Fronteres dels cinc ducats arrel joves del [[Regne Franc Oriental]]: [[Saxònia]] (groc), [[Francònia]] (blau), [[Baviera]] (verd), [[Suàbia]] (taronja) i [[Lotaríngia]] (rosa).]]
*'''[[Ducat de Saxònia]]''' (880-1180): la posició de duc va ser ocupada per la família Liudolfing, que van passar a ser reis d'Alemanya el 919. Posteriorment van ser ducs els Billungs i a partir de 1137 els [[Welf]]s. Amb la caiguda del duc [[Enric el
*'''[[Ducat de Francònia]]''' (906-939): la família conradina, pròxima a la cort reial, va aconseguir el poder a Francònia però mai va aconseguir unificar la regió. Van esdevenir reis d'Alemanya el 911, però van haver de cedir la corona als luidolfings saxons. Després d'una revoltar-se, els conradins van ser deposats i els ducat va passar a formar part de les terres reials.
*'''[[Ducat de Baviera]]''' (907-1180): la família Luitpolding, responsables de la defensa de la Marca de Caríntia, van esdevenir ducs. Van ser succeïts pels [[Welf]]s, que s'embrancaren en una disputa amb els reis Hohenstaufen que van acabar amb Àustria (el 1156), Estíria i el Tirol (1180) quedant excloses del ducat. Les terres que restaren van ser entregades als [[Wittelsbach]].
*'''[[Ducat de Suàbia]]''' (909-1268): inicialment propietat dels Hunfridings, el ducat va passar per les mans de moltes famílies fins l'arribada dels Hohenstaufen el 1079. El seu ascens al tron germànic van convertir
*'''[[Ducat de Lotaríngia]]''' (903-959): sense una identitat tribal concreta i fruit de la divisió de l'imperi carolingi, la Lotaríngia va anar canviant de mans entre els regnes francs oriental i occidental fins que el 939 quedà afermada al regne germànic. El 959 el ducat es dividí entre l'Alta Lotaríngia (que es convertiria en el [[Ducat de Lorena]]) i la Baixa Lotaríngia (que es fragmentaria en més territoris).
| |||