Batiha: diferència entre les revisions

18 bytes afegits ,  fa 13 anys
m
cap resum d'edició
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
La zona s'havia format pels dipòsits al·luvials del rius, creant el modern delta de [[Shatt al-Arab]], però l'aigua del mar es va conservar en alguns punts. Al final de l'època sassànida (segona meitat del segle V) la zona va patir grans inundacions i les maresmes van agafar una extensió tant gran que els àrabs pensaven que fou llavors quan es va formar; alguns dics trencats en el regnat de [[Peroz I]] o Firuz I (457-484) foren reparats sota [[Cosroes I]] (531-578) i una part del terreny inundat va poder ser recuperat pel cultiu, però el [[627]], sota [[Cosroes II]], una crescuda enorme del Tigris i Eufrates com mai s'havia vist, va trencar tots els dics i el terreny es va inundar de manera general. En la situació política que va seguir els dics no foren reparats i les maresmes no van parar de créixer; el Tigris va modificar el seu curs i va abandonar el llit oriental (que és l'actual) per un situat més a l'oest (el Shatt al-Dudjayla).
 
Sota els [[omeies]] es va intentar recuperar la regió i una petita part fou assecada i coneguda com al-Djawamid, però el [[701]] es van inundar altre cop a causa d'un trencament que el governador de [[Bàssora]] al-Hadjdj va evitar reparar conscientment. La fundació de Wasit pel mateix governador va provocar que molts dics fossin restaurats així com els canals de rec, i va instal·lar a la regió als [[zott]] o zutt, un poble indi, amb els seus ramats. Altres obres es van fer sota Hisham (724-743) per orde del governador d'Iraq, [[Khalid ibn Abd Allah al-Kasri]], que va construir una resclosa al [[Tigris]].
 
Sota els abbàssides es van obrir altre cop bretxes als dics i altre cop les maresmes es van fer més grans. Al nord-oest les maresmes arribaven fins a [[Kufa]] i Niffar, a l'est començaven una mica lluny de [[Wasit]]. Sota el abbàssida [[al-Mamun]] els zutt, dedicats normalment al pillatge a més a més de la seva activitat ramadera, van arribar a un punt que va inquietar a les poblacions i al govern, i el califa al-Mutasim els va traslladar a la frontera nord de [[Síria]] i a [[Cilícia]]. Els [[zandj]] van dominar la Batiha del [[869]] al [[893]]. Al segle X hi van governar els [[Banu Shahin]] i la família del hadjib al-[[Muzaffar ibn Ali]] fins l'establiment de la dinastia dels [[mazyàdides]] el [[1012]], que van regnar amb seu a Hilla fins el [[1056]]. Al seu darrera van seguir els àrabs nòmades [[Banu l-Muntafik]], sota la direcció del clan Banu Maruf fins el [[1220]], i sota altres xeics més endavant (els Banu l-Muntafik van governar part de la zona de maresmes fins el [[1861]]). Els mongols van annexionar nominalment la Batiha el [[1258]], però el poder local continuà en mans de les tribus àrabs. En aquest temps es va començar a anomenar al-Djazair (les Illes) o al-Djawazir.
117.935

modificacions