Batllisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:JoseBatlle1900.jpg|thumb|200px|José Batlle y Ordóñez, fundador del batllisme.]]
El '''batllisme''' (en [[castellà]], ''batllismo'') és el nom donat a un corrent del [[Partit Colorado de l'Uruguai]] inspirat en les idees i en la doctrina [[política]] creada per l'expresident [[José Batlle y Ordóñez]], que –en els seus aspectes més bàsics– sosté que per al desenvolupament d'un país i d'una societat, l'[[Estat]] ha de controlar aspectes bàsics de l'[[economia]] mitjançant monopolis estatals, així com crear un ampli cos de lleis socials. Com a resultat forjaria una societat de classes mitges sota l'empara d'una economia puixant i d'un Estat benefactor, intervencionista i redistribuidor de guanys.<ref name=iecon/>
Linha 8 ⟶ 7:
El batllisme va significar la continuïtat històrica del predomini del Partit Colorado en el poder, consolidat el [[1865]] després de la victòria de la Creuada Llibertadora de [[Venancio Flores]].
Encara que molts batllistes sostinguin que el moviment, donada la seva forta empremta reformista, va significar una ruptura amb la tradició del partit, el propi Batlle y Ordóñez es va considerar un continuador ''"De les glorioses tradicions de la Defensa"''. No obstant això, la ruptura amb els elements essencials del Partit Colorado va ser notòria. Un exemple d'això va ser el rebuig a la ''Influència directriu'' de [[Julio Herrera y Obes]].<ref name=uruguay>{{en}} [http://countrystudies.us/uruguay/12.htm ''Batlle y Ordóñez and the Modern State'']</ref>
A més a més, el batllisme va significar el domini final de l'element urbà i intel·lectual sobre l'[[Uruguai]] indubtablement rural i [[gautxo|gautxesc]] del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]], dominat pel [[Partit Nacional de l'Uruguai|Partit Nacional]], que va donar la seva última batalla en la denominada Revolució de [[1904]], en la qual moriria el capdavanter rural del Partit Nacional, [[Aparicio Saravia]], finalitzant d'una vegada i per a sempre les constants rebel·lions rurals que van posar en escac als successius governs uruguaians del segle XIX.<ref name=uruguay/>
==Doctrina==
Linha 22 ⟶ 21:
* La defensa d'un model [[capitalisme|capitalista]], que mai va qüestionar la [[propietat privada]] dels mitjans de producció.<ref name=iecon/>
* Un fort [[intervencionisme]] econòmic, expressat en la creació de monopolis estatals i d'una legislació avançada d'encuny socialitzant.<ref name=iecon/>
* Un fort [[anticlericalisme]] expressat en la [[Secularització|separació total]] entre l'[[Església Catòlica]] i l'Estat.<ref name=uruguay/>
* La [[Estatització|nacionalització]] d'alguns aspectes bàsics de l'economia –que va afectar especialment la presència de companyies privades [[Regne Unit|britàniques]]– i un [[proteccionisme]] moderat.
* Una [[Humanisme|concepció humanista]] de la vida social, que es va expressar en els aspectes més diversos, des de la llei del [[divorci]] per voluntat unilateral de la dona a la prohibició de la [[tauromàquia]] i de qualsevol altra forma de maltractament gratuït als [[animals]].
* La reforma del sistema electoral de tal manera d'ampliar l'exercici dels [[drets humans|drets]] [[democràcia|democràtics]] i oferir garanties en els comicis.
Cal destacar que aquest últim aspecte va tenir moltes vegades al batllisme –hereu natural de les pràctiques polítiques fraudulentes del Partit Colorado tradicional– en [[Conservadorisme|posicions conservadores]] (oposició al [[vot secret]] i, durant un llarg període, a la [[representació proporcional]]) però amb la suficient flexibilitat per a permetre una substancial millora del sistema.<ref name=iecon/><ref name=aphu/>
==Limitacions==
El batllisme va tenir les seves limitacions, algunes van ser evidents per als seus forjadors, unes altres es van anar revelant amb el pas del temps. Entre les primeres, la més notable (i d'ella va ser conscient el propi Batlle y Ordóñez) va ser l'omissió d'una reforma agrària que racionalitzés i modernitzés la tinença de la terra, omissió feta en gran part per la debilitat del batllisme en el mitjà rural. Això va provocar que l'Estat batllista estigués precàriament sostingut en un sistema productiu extensiu i primari, en un país que va seguir sent bàsicament agropecuari.
En una perspectiva històrica, s'ha responsabilitzat al batllisme de crear una societat mediocre, refugiada en el valor de la seguretat, llunyana de l'impuls creatiu i puixança que va revelar en els primers anys del segle XX. Se li ha acusat de crear una [[burocràcia]] espessa i ineficient, amb elements de [[corrupció]] política.<ref name=aphu/>
Algunes d'aquestes objeccions, i altres més que han de fer-se, han d'atribuir-se més a omissions posteriors a l'època creativa del batllisme que al moviment inicial. En una consideració global, el batllisme va ser el més influent moviment polític creat a l'Uruguai, el qual, amb els seus avantatges i limitacions és un mirall històric del pensament i la capacitat pràctica de tota una generació de dirigents polítics.<ref name=aphu>{{es}} [http://www.aphu.edu.uy/archivos/documento/20.pdf Reflexions sobre el batllisme des d'una perspectiva actual]</ref>
==Bibliografia==
Linha 42 ⟶ 41:
==Referències==
<references/>
==Enllaços externs==
*[http://www.ecosregionales.net/?edicion=1345¬icia=9026 Ecosregionales.net: ''Batllismo, ¿una herencia yacente?''] {{es}}
[[Categoria:Ideologies polítiques]]
| |||