Diferència entre revisions de la pàgina «George Gershwin»

cap resum d'edició
m (Robot afegeix: fa:جرج گرشوین; canvis cosmètics)
[[Fitxer:George Gershwin 1937.jpg|thumb|210px|right|George Gershwin]]
'''George Gershwin''' ([[Nova York]], [[26 de setembre]] dedel [[1898]] - [[11 de juliol]] dedel [[1937]]) [[compositor]] [[estatunidenc]]. Nasquè com a '''Jacob Gershowitz''' a [[Brooklyn]] d'una família jueva immigrant d'origen [[Rússia|rus]],. sentEra el segon de quatre fills. GeorgeGershwin va escriure la major part de la seua música vocal i per a l'escena en col·laboració amb el seu germà major, l'escriptor [[Ira Gershwin]]. Va compondre música per als espectacles musicals de [[Broadway]] i per a les sales de concert.
 
La cantant de [[jazz]] [[Ella Fitzgerald]] va gravar moltes de les cançons de Gershwin en un disc de [[1959]]: ''Ella Fitzgerald Sings the George and Ira Gershwin Songbook''. Altres intèrpretesintèrprets com ara [[Frank Sinatra]], [[Billie Holiday]], [[Miles Davis]], [[John Coltrane]], [[Herbie Hancock]], [[Judy Garland]] o [[Nina Simone]] també han cantat i gravat les cançons de Gershwin.
 
A Europa és més conegut per la seua faceta com a compositor de música simfònica i per la seua òpera [[Porgy and Bess (òpera)|Porgy and Bess]].
 
== Biografia ==
El [[1910]] la família Gershowitz va adquirir un [[piano]] per a les lliçons musicals d'Ira, però el germà menut, George, va començar a tocar-lo d'oïda demostranti va demostrar un talent innat. Va tenir diversos professors de piano fins que va ser presentat a Charles Hambitzer per Jack Miller. Hamblitzer va actuar com a mentor de Gershwin fins a la seua mort, el va introduir a la tècnica convencional del piano, als grans compositors clàssics, i el va encoratjar a assistir a concerts simfònics. (Quan tornava a casa després d'un concert, el jove Gershwin intentava reproduir al piano la música que havia escoltat). Més tard va estudiar amb el compositor [[Rubin Goldmark]] i amb l'avantguardista [[Henry Cowell]].
 
El seu primer treball com a pianista el va trobar aen una companyia publicitària. El [[1916]] dóna a conèixer el [[ragtime]] "Rialto Ripples", amb gran èxit, i el [[1918]] aconsegueix el seu primer ''hit'' nacional amb la cançó "Swanee". També el 1916 va començar a treballar per a la companyia Aeolian Company and Standard Music Rolls a Nova York, gravant i component rolls de [[pianola]]. Va produir dotzenes si no centenars de rolls sota el seu nom vertader o amb pseudònims (se li atribueixen els pseudònims Fred Murtha i Bert Wynn). També va gravar rolls de les seues composicions per a la companyia de l'inventor de la pianola, [[Welte-Mignon]] a [[Nova York]].
 
El [[1924]], George i Ira van col·laborar en la comèdia musical ''Lady Be Good'', que ja incloïa ritmes de jazz en les cançons "Fascinating Rhythm" i "The Man I Love." Va ser seguida de ''Oh, Kay!'' ([[1926]]); ''Funny Face'' ([[1927]]); ''Strike Up the Band'' ([[1927]] i [[1930]]); ''Girl Crazy'' ([[1930]]), que inclou la peça "I Got Rhythm"; i ''Of Thee I Sing'' ([[1931]]), la primera comèdia musical que va obtenir un [[Premi Pulitzer]]. El mateix any, Gershwin va compondre la primera obra per a concert, ''[[Rhapsody in Blue]]'' per a piano i orquestra, que va ser estrenada per la banda de [[Paul Whiteman]] a Nova York. Aquesta és possiblement la seua obra més difosa.
Usuari anònim