|
== Biografia ==
Virgili fill del terrissaire Marón i d'una dona lliberta, anomenada [[Magia]]. El pare, home laboriós i intel·ligent, pogué recollir una petita fortuna, a força de treballs i privacions, el que li va permetre donar al fill una educació esmerada. Virgili estudià a [[Cremona]] fins elsals disset anys; el 15 d'octubre de 699 de la fundació de Roma vestí la toga viril i passà a [[Milà]] a continuar llurs estudis. Una any desprès el trobem a [[Nàpols]] dedicat al ple coneixement dels autors grecs, especialment d'[[Homer]], [[TeocritTeòcrit]] i [[HesiodoHesíode]], alsels quequals va saber assimilar tantcorrectament, perfectamenttal com es veupot veure en llursles seues obres. tambéTambé estudià quelcom de medecinamedicina, cosmologia, matemàtiques i filosofia. Adquirint, així doncs, una cultura molt universal i selecta, i sobresortint en el difícil art de saber utilitzar lallò que s'ha aprés per aplicar-ho amb tota oportunitat en tots els casos en què una descripció o una simple menció d'un tema científic podia dardonar relleu o interès a llurs descripcions o enumeracions poètiques.
En la crònica d'[[Eusebi]] (''addicionada per sant Jeroni'') es diu que Virgili passà a Roma desprèsdesprés d'haver estat a Milà, extrem que és objecte de discussió entre els biògrafs virgilians i que no ha sigutestat aclaritesclarit encara. El que sisí que resta plenament aclaritclar és que en l'any 705 de la fundació de Roma tornà a les seves terres de Màntua, on posseïa la modesta heretat paterna, la que cuidava i administrava amb tanta assiduïtat com absència d'ambició. La vida del camp era llur encant i més ferma afició.
La taciturnitat, l'observació continuacontinuada, la tossuda reflexió, la memòria tenaç i la bondat i sinceritat eren les notes distintives del seu caràcter. Llurs biògrafs enens elsel presenten corpore et statura grandi, aquilo colore, varia valetudino, facie rusticana, mentre d'altres el comparen a un [[Apol·lo]], “''de blanca cara, cabell ros, cos esvelt i delicat, veu sonora i maneres finíssimes''”. Entre aquestes dues oposades descripcions no seria desencertat elegirdecantar-se per un terme mig. De llur afició a la vida camperola s'originaren llurs 10 poemetspoemes bucòlics anomenats Èglogues, vertader tresor de poesia camperola, que sense ser absolutament original, és un vertader primor artístic i literari.
[[Assini Polió]] era llegat del triumvir [[Marc Antoni]], i en nom d'aquest governava la regió de Màntua l'any 713 (de Roma) quan foren repartides les terres de la regió entre els soldats d'[[Octavi]]. La hisenda paterna de Virgili tocà en sort a un centurió anomenat [[ArrioArri]], i en veure's el poeta despullat de la seva llar i patrimoni, es valgué de llur amistat amb Assini Polió, i de la que l'unia amb [[Cornelius GaloGal]], per tal que [[Octavi August]] retornés a Virgili la seva heretat paterna. El cèsarCèsar va satisfer els desitjos dels amics del poeta i anomenà [[AlfenoAlfeni VaroVar]] governador de la ''Gàl·lia Transpadana'', on radicaven les terres de Virgili. El nou governador havia estat condeixeble del poeta en l'escola de filosofia [[Sissó]], i s'esforçà ena satisfer els desitjos dels seu amic, però la soldadesca, insolentada, tornà a apoderar-se de la finca de Virgili, i aquest es va veure no solament despullat de bell nou, sinó que va estar a la vora de morir víctima de la rapacitat dels soldats, teninthavent de passar nedant el riu [[MincioMinci]] per salvar la vida.
En aquell temps, Virgili havia ja escrit alguna de llurs famoses èglogues, i els seus amics l'aconsellaren que anés a Roma a implorar la clemència d'August. Tant aquest com el seu ministre i privat Mecenes acolliren moltamb carinyosamentcura alel poeta, i no solament li foren retornades llurs possessions, sinó que fins i tot se li atorgà una crescuda indemnització pecuniària. En dues de llurs millors èglogues, Virgili agraeix la lliberitatllibertat de llurs egregis afavoridors i lamenta de passada els infortunis dels seus compatriotes. Virgili passà a residir en una casa del barri [[EsquilinoEsquilí]] de Roma, molt pròxima als jardins de Mecenes. Allà reuní una escollida biblioteca, i restà constituït en el poeta àulic per excel·lència.
La cort d'August tenia llurs complaences ena veure's envoltada i celebrada pels millors enginys de les lletres llatines. Virgili compartia amb Horaci el favor de Mecenes, i no és de meravellar que alen escriure el seu primer llur poema, l'Eneida, i alen cantar la genealogia de la família d'Octavi August entreteixís una corona de lloances i vaticinis tant grats com hiperbòlics en pro de la família imperial regnant. Es diu que alen llegir ena la seva llar, August el cant en què Virgili fa desfilar els herois i successors de la família [[OctaviaOctàvia]], alen descriure l'adveniment del jove Marcel (''mort en la flor de llurs anys''), i declamar aquell ''Tu Marcellus eris'', tant famós en els grats vaticinis, l'emperador plorà d'emoció i regalà al poeta una enorme suma de [[sestercis]].
A més d'Horaci, Virgili fou bon amic de [[Tibul]], [[Properci]], [[GaloGal]], [[Agripa]], [[Mesala]] i [[Polió]]. Gaudí d'una popularitat eixordadora i l'envoltà una atmosfera d'afecte i veneració no igualada en cap època anterior i posterior. Model de candor, de sinceritat, de gratitud i de benevolència amb tothom, Virgili assolí a ser el vertader model i prototipus de l'home perfecte i exemplar, dintre delsde grans errorsla delcosmogonia paganismepagana. El seu amor a l'estudi fou considerable, i encara més ohoo fou la seva laboriositat i cura amb que llimavaesporgava, corretjiacorregia i esmenava cent vegades, si era menester, els versos que ala corral'escalfor de la ploma brollaven espontanis i sense cap esforç. En totes llurs obres ess'observa mancala de veure el miramentcura i seny amb quequè el poeta s'esforçava ena deixar llegarper a la posterioritatposteritat obres que resistissin els embats del temps.
Als trenta quatre anys es retirà a Nàpols, per a dedicar-se en absolut a escriure llur poema geopònic Les Geòrgiques, que va compondre per consell de Mecenes, el qual desitjava encaminar les energies del poble romà a l'exercici de l'agricultura, en la quequè veia una font de riquesa i prosperitat molt oblidada d'un poble guerrer, que necessitava, per altra banda, dels tresors amagats en el si de la terra per no finir esgotat per la penúria. Virgili acabà el 714 (de la fundació de Roma) llur poema Les Geòrgiques i emprà els deu anys següents ena escriure l'Eneida, el poema nacional dels orígens, grandesa i esplendor de Roma. ▼Ja veure'm com és pura llegenda del que s'afirma que ell declarà al morir envers el seu poema l'Eneida, que diuen ordenà que fos cremat per no haver pogut corregir a mesura dels seus desitjos.
Per això s'encaminà a [[Grècia]], visitant, a més, tots els llocs i comarques de l'[[Àsia Menor]], on Homer enquadrà i emplaçà les accions de llurs gegants epopeies. No li mancaren a Virgili ocasions ni motius d'inspiració per a la seva epopeia. Residí a [[Patràs]], [[Corfú]], [[Creta]] i, sobretot, a [[Atenes]], on el trobà August al seu retorn d'[[Orient]]. L'emperador de l'Orb volgué que el poeta l' acompanyesacompanyés de nou a Roma, i així ho feu, però no havia desembarcat a Brindis l'any 19 (a. de J. C. ) morí a conseqüència de llur dèbil i malaltissa complexió, menyscabada per les fatigues d'una turbulenta navegació. ▼▲Als trenta quatre anys es retirà a Nàpols, per a dedicar-se en absolut a escriure llur poema geopònic Les Geòrgiques, que va compondre per consell de Mecenes, el qual desitjava encaminar les energies del poble romà a l'exercici de l'agricultura, en la que veia una font de riquesa i prosperitat molt oblidada d'un poble guerrer, que necessitava, per altra banda, dels tresors amagats en el si de la terra per no finir esgotat per la penúria. Virgili acabà el 714 (de la fundació de Roma) llur poema Les Geòrgiques i emprà els deu anys següents en escriure l'Eneida, el poema nacional dels orígens, grandesa i esplendor de Roma.
Llurs despulles foren traslladades a Nàpols, respectant-ne la seva última voluntat foren incinerats en el camí de [[Puteoli]] ([[Pozzuoli]]) a 3 km. d'aquella ciutat. En el seu sepulcre sies posà aquesta inscripció, atribuïda al mateix poeta, peròtot i que sense fonamentuna nifont versemblançaclara: ▼▲Per això s'encaminà a [[Grècia]], visitant, a més, tots els llocs i comarques de l'[[Àsia Menor]], on Homer enquadrà i emplaçà les accions de llurs gegants epopeies. No li mancaren a Virgili ocasions ni motius d'inspiració per a la seva epopeia. Residí a [[Patràs]], [[Corfú]], [[Creta]] i, sobretot, a [[Atenes]], on el trobà August al seu retorn d'[[Orient]]. L'emperador de l'Orb volgué que el poeta l'acompanyes de nou a Roma, i així ho feu, però no havia desembarcat a Brindis l'any 19 (a. de J. C. ) morí a conseqüència de llur dèbil i malaltissa complexió, menyscabada per les fatigues d'una turbulenta navegació.
▲Llurs despulles foren traslladades a Nàpols, respectant-ne la seva última voluntat foren incinerats en el camí de [[Puteoli]] ([[Pozzuoli]]) a 3 km. d'aquella ciutat. En el seu sepulcre si posà aquesta inscripció, atribuïda al mateix poeta, però sense fonament ni versemblança:
*Mantua me genuit;
*Cecini pascua, rura, duces.
(''Màntua m'engendrà. Els calabresos em retingueren. Ara em posseeix Nàpols. Vaig cantar alsels pastors, alsels camperols i alsels cabdills'').
Instituí hereus en [[Valeri ProculoProcul]], a August, Mecenes, [[LuciusLuci VarioVari]] i [[PlocioPloci Tucca]]. Aquests dos últims foren els quequi cuidaren de les primeres transcripcions de llurs obres, sense que es posseeixi cap còdex contemporani d'elles, ja que les primeres conegudes són, elcom a mésmolt antigues, del segle V o VI. (1)
== Motius per escriure les obres ==
L'any 37 aC. va escriure les ''Èglogues'' o ''[[Bucòliques]]'', poemes que exalten la vida pastoral, a imitació dels ''Idil·lis'' del poeta grec [[Teòcrit de Siracusa|Teòcrit]]. Encara que estilitzats i idealistes dels personatges camperols, inclouen referències a fets i persones del seu temps. En la famosa ègloga IV, es canta l'arribada d'un xiquet que portarà una nova edat daurada a [[Roma]]. La cultura posterior hi va trobar aquí un vaticini del naixement de [[Crist]].
Entre el 36 i el 29 aC., va compondre Virgili les ''Geòrgiques'', poema que és un tractat de l'agricultura, destinat a proclamar la necessitat de restablir el món llaurador tradicional a Itàlia.
|
