Kharpurt: diferència entre les revisions

'''Kharpurt''' o '''Khartpurt''' fou una [[fortalesa]] d'[[Armènia]] a l'[[Anzitene]] o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat. Estava situada sobre una roca (''pert'' en armeni) de 350 metres a la plana de Khanzit.

Els armenis li deien Andzit (Antzith o Handzith). El àrabs li van dir Hisn Zayt (si be de vegades s'esmenta erròniament com Hisn Ziyad), els llatins Castellum Ziata (Ammià Marcel·lí), i els turcs '''Khartpert''' o Khartpurt (i erroniament Kharput). Els francs a les croades li van dir Quart-Pierre

La primera vegada que apareix a la història fou el [[978]] quant pertanyia a Bardas Skleros i s'hi va refugiar l'[[hamdànida]] [[Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar]] expulsat de [[Mosul]]. Fou bizantina fins a la invasió seljúcida i vers el [[1100]] estava en mans d'un ''amir'' anomenat Djubuk, del que, un temps després, va passar als [[ortúkides]] o artúkides.

Amb la partició del dominis ortúkides, Kharpurt va correspondre a Rukn al-Dawla Daud de [[Hisn Kayfa]] i mes tard (1185) Kharpurt va formar una branca separada encapçalada per Nizam al-Din Ibrahim, al que va seguir el seu fill Khidr i el fill d'aquest Nur al-Din Artuk Shah.

Després va pertànyer a [[Eretna]], alsa [[DhulDhu Ghadirl-Kadr]], als [[Ak Koyunlu]], als [[safàvides]], i el [[1515]] fou ocupada pels [[otomans]]. El governador no es va instal·lar a la fortalesa sinó a la vila de Mezere rebatejada Mamurat al-Aziz, que després fou el nom de tota la província.