Timucua: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Timucua_lang.png|thumb|Situació dels timucua]]
Els '''timucua''' eren una tribu índia de [[Florida]], de tronc lingüístic desconegut, encara que alguns els relacionaren amb els muskogi o amb els [[hoka-sioux]]. El seu nom procedia d’'''Atimoqua''' "senyor o capdillcabdill", i també rebé els noms d’'''atikmucua, tomoca''' i '''thinapoa'''. Formaven una confederació de tribus: timucua, potano, satuniba, i altres.
 
== Localització ==
Línia 8:
Alguns els calculen en 200.000 abans de l'arribada dels espanyols el 1521. Potser eren 13.000 el 1650, dels quals 6.000 eren timucua i 4.000 potano. Però el 1703 només en quedaven 136 a Florida. Segons Sebeok els parlants de llengües del seu grup eren:
* '''Icafui, mocami, tacatacurri, tocobaga''', extingides.
* '''Osochi''', n'hi havia 539 a Oklahoma el 1833.
* '''Pohoy''', n'hi havia 300 a Florida el 1680.
* '''Potano''', n'hi havia 170 a Florida el 1675.
* '''Satuniwa''', n'hi havia 600 el 1602 i foren extingits el 1680
* '''Tawasa''', n'hi havia 240 a Florida el 1792.
* '''Utina''', n'hi havia 60 a Florida el 1725
* '''Yui''', eren més d'un miler a Florida i [[Geòrgia]] el 1602
* '''Yustaga''', eren menys d'un miler a Florida el 1675.
Línia 20:
[[Fitxer:Rc11018 Timucua warriors with weapons and tatoo regalia.jpg|thumb|Guerrers timucua]]
Vivien en bordes circulars aixecades sobre pals coberts de fulles de [[margalló]]. Els poblats eren rodejats per una estacada, i la casa comunal era situada al centre. Eren sedentaris i semiagricultors, vivien de la cacera i de la pesca i de recollir fruites silvestres i arrels de kunti.
Les dones duien faldilles curtes i elels cabells cabelldeixats soltanar, i els homes una mena de calces, tatuatges i un nus al pèl. Eren alts, àgils, bons terrissaires, construienconstruïen canoes, arcs grans i maces de fusta.
A cada tibu hi havia clans amb noms d'animals, i els presoners de guerra i llurs descendents eren esclaus. Posseïen una organització militar força desenvolupada.
Se’ls tenia per caçadors de cabelleres, [[caníbal]]s i polígams, adoraven el sol, la lluna i la daina. També tenien cerimònies múltiples on de vegades les mares sacrificaven llurs fills al sol. Les tombes eren senzilles, amb un cercle de fletxes damunt.
Línia 26:
== Història ==
Eren amics dels [[apalachee]] i enemics dels [[creek]]. Foren visitats per primer cop per l'espanyol [[Ponce de León]] el [[1512]].
Els francesos [[hugonot]]s els visitaren també el 1562, i cap elal 1573 hi fundaren el campament de Charlesfort i intentaren evangelitzar-los.
Des del 1700 foren atacats i invaditsenvaïts pels muskogi i els anglesos de Carolina del Sud; el 1715 foren implicats en les guerres [[Yamasee]] i per aquesta raó el 1736 foren traslladats al llac Mosquito.
El 1793 els pocs centenars que restaven marxaren amb els espanyols quan aquests abandonaren [[Florida]], i uns pocs restants s'uniren als [[seminola]].