Alquè: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: tl:Alkeno; canvis cosmètics
Línia 1:
[[Fitxer:Ethene-2D-flat.png|thumb|Etilè]]
Els '''alquens''' són [[hidrocarbur|hidrocarburs]]s [[hidrocarbur alifàtic|alifàtics]] que tenen algun [[doble enllaç]] entre els [[àtom]]s de [[carboni]] i per això són anomenats ''insaturats''. La fórmula genèrica dels alquens és; [[Carboni|C]]<sub>n</sub>[[Hidrogen|H]]<sub>2n</sub> i l'alquè més simple és l'[[etilè]]:
 
== Introducció ==
Línia 7:
Els alquens cíclics reben el nom de [[cicloalquè|cicloalquens]].
 
== Estructura electrònica: l'enllaç &pi;π ==
El doble enllaç present en els alquens té característiques especials a nivell estructural i electrònic. Per a això utilitzarem com exemple l'[[etè]].
 
El doble enllaç té dos components: la &sigma;σ i la &pi;π. Els dos àtoms de carboni tenen una hibridació ''sp<sup>2</sup>'', [[hibridació]] resultant de la barreja d'un [[orbital]] ''2s'' i dos orbitals ''2p'', la qual cosa conduïx a la formació de tres orbitales ''sp<sup>2</sup>'' de geometria trigonal plana. Aquests orbitals ''sp<sup>2</sup>'' poden combinar-se per a formar un enllaç &pi;π, entre ambdós carbonis. En aquest tipus d'enllaç, els electrons estan deslocalitzats al voltant dels carbonis, per damunt i per sota del plànol molecular.
 
Energèticament, s'observa que el doble enllaç es forma mitjançant la combinació de dos tipus d'enllaç, el &sigma;σ i el &pi;π. L'energia d'aquests enllaços s'obté a partir del càlcul del solapament dels dos orbitals constituents, i en aquest cas el solapament dels orbitals ''sp<sup>2</sup>'' és molt major que els orbitales ''p'' (el primer crea l'enllaç &sigma;σ i el segon el &pi;π) i per tant la component &sigma;σ és bastant més energètica que la &pi;π.
 
El fet que el doble enllaç sigui rígid (en contraposició a l'enllaç simple, format per un sol enllaç &sigma;σ, que pot*rotar lliurement al llarg del seu eix) es deu a la presència dels orbitals &pi;π, així, si volem que existeixi una rotació, és necessari trencar els enllaços &pi;π i tornar a formar-los. L'energia necessària per a trencar aquests enllaços no és massa elevada, de l'ordre dels 65 kcal·mol<sup>-1</sup>, la qual cosa correspon a temperatures d'entre 400 i 500º&nbsp;°C . Això significa que per sota d'aquestes temperatures els dobles enllaços romanen rígids i, per tant, la molècula és configuracionalment estable, però per damunt l'enllaç &pi;π pot trencar-se i tornar-se a formar i apareix una rotació lliure.
 
== Propietats físiques ==
Línia 23:
 
=== Acidesa ===
El carboni alquenílic té major acidesa enfront dels alcans, degut també a la polaritat de l'enllaç. Així, l'età (un alcà) té un p''K''<sub>a</sub> de 50 (o un ''K''<sub>a</sub> de 10<sup>-50</sup>) enfront del p''K''<sub>a</sub> = 44 de l'[[etè]]. Aquest fet s'explica fàcilment considerant que, al desprendre's un protó de la molècula, queda una càrrega negativa romanent que en el cas de l'etè es deslocaliza més fàcilment en l'enllaç &pi;π i &sigma;σ que en l'enllaç &sigma;σ simple que existeix en un alcà. De totes maneres, la seva acidesa és molt menor que la dels [[alcohol]]s o els [[àcid carboxílic|àcids carboxílics]].
 
== Vegeu també ==
 
*[[Reacció de metàtesi d'alquens]]
Línia 81:
[[ta:ஆல்க்கீன்]]
[[th:แอลคีน]]
[[tl:Alkeno]]
[[tr:Alken]]
[[uk:Алкени]]