Obre el menú principal

Canvis

27 bytes afegits ,  fa 10 anys
m
Robot afegeix: mk:Алемани; canvis cosmètics
Els '''alamans''' (en [[alemany]]: ''Alemannen'', en llatí ''alammani''), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del [[riu Elba]], a prop del [[riu Main]], on foren mencionats per primera vegada per [[Dió Cassi]] el [[213]].
 
== Etimologia ==
Segons [[Asini Quadrat (historiador)|Asini Quadrat]] el seu nom que significa «tots els homes» o «tots els guerrers (que defensen un país)», i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: [[hermundurs]] (hermions), [[usipets]], [[tencteris]], [[jutungs]], [[bucinobants]], [[lentiens]], [[semmons]], [[quades]] i [[teutons]] i potser algun altre grup que no va acceptar el domini romà. També podia significar els «homes que es poden defensar» (alemany: ''wehrfähigen Männer''), així com també «homes que s'han mesclat, que s'han reunit» (alemany: ''zusammengelaufene, vermischte Männer''). Són citats ja en temps de [[Caracal·la]] a principis del [[segle III]], que els va derrotar el [[213]].
 
== Història ==
Els alamans estaren contínuament en conflicte amb l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nord de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la meitat del [[segle III]], després de dos segles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i després fins i tot van estendre més els seus dominis. Aconsegueiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instal·lar-se definitivament al territori que comprèn una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des del 234 van efectuar diverses incursions a territori imperial.
 
Al [[segle IV]] van prosseguir una lluita intermitent amb Roma, i extingit l'imperi es van enfrontar als [[francs]] que els van derrotar i els van convertir en tributaris el [[496]] després de la seva derrota a la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servei dels [[ostrogots]]. Fins i tot en el [[553]], com a poble, es van rebel·lar a la [[Rètia]], on habitaven, i van devastar [[Itàlia]]. Posteriorment van ser cristianitzats i assimilats en gran part a altres tribus germàniques.
 
=== Orígens de la unió alamana ===
L'element principal d'aquesta antiga unió de tribus es basava en els [[sueu]]s. Avui en dia es designa amb aquest mot un espai que ocupen els alemanys del sud-oest de l'actual estat. Molts encara parlen [[alamànic]], un dialecte de l'alemany, més conegut en la seva variant de [[suau]], que avui en dia encara es conserva. També conserven moltes tradicions folklòriques com el ''Schwäbisch-alemannische Fastnacht'', una mena de festival proper al carnaval que se celebra al sud d'Alemanya i al nord de [[Suïssa]]. Al ''[[land]]'' de [[Baden-Württemberg]], els habitants de [[Baden-Baden]] s'autoanomenen ''alamans'' en contraposició als habitants de [[Württemberg]] que es reconeixen més com a ''sueus''.
 
* [[253]], els [[francs]] i els alamans envaeixen la Gàl·lia.
* [[277]], l'emperador [[Marc Aureli Probe|Probe]] allibera la [[Gàl·lia]] i fa retrocedir els alamans més enllà del riu [[Rin]].
* [[352]], els alamans i els francs derroten l'exèrcit romà, prenen quaranta ciutats i s'instal·len entre el [[Mosel·la]] i el Rin.
* [[357]], els alamans són derrotats per [[Julià l'Apòstata]] a la [[batalla d'Argentoratum]].
* [[378]], els alamans envaeixen l'actual [[Alsàcia]].
[[la:Alamanni]]
[[lt:Alemanai]]
[[mk:Алемани]]
[[ms:Alamanni]]
[[nds-nl:Allemannen (volk)]]
198.822

modificacions