Diferència entre revisions de la pàgina «Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC)»

reCréation.
m (Luci Domici Aenobarb (cònsol 94 aC) mogut a Luci Domici Aenobarb (cònsol 54 aC): Cohérence.)
(reCréation.)
Un altre '''Luci Domici F. Cn. N. Aenobarb''' (llatí: ''{{lang-la|Lucius Domitius Cn. F. Cn.  N. Ahenobarbus''}}) fou fill de [[CneuGneu Domici Cn.Aenobarb F.(cònsol Cn.122 N.aC)|Cneu Domici Aenobarb]] el joveJove]].
{{desambiguar}}
'''Luci Domici F. Cn. N. Aenobarb''' (llatí: ''Lucius Domitius F. Cn. N. Ahenobarbus'') fou fill del cònsol romà [[Cneu Domici Cn. F. Cn. N. Aenobarb]], i germà de [[Cneu Domici Cn. F. Cn. N. Aenobarb]] (homònim del pare).
 
Es esmentat per [[Ciceró]] el [[{{aC|70 aC]]}} com opositor a [[Verres]]. El [[{{aC|61 aC]]}} fou [[edil curul]] i va organitzar uns llargs jocs on foren exhibits lleons. Es va casar amb [[Pòrcia (germana de Cató)|Pòrcia]] la germana de [[Marc Porci Cató Uticense|Marc Cató]], amb el que va coincidir políticament.
Fou pretor a [[Sicília]] segurament el [[96 aC]] després de la guerra dels Esclaus, quant aquestos no podien portar armes. Va fer crucificar a un esclau que va matar un animal amb un arma. El [[94 aC]] fou cònsol. A la guerra civil entre Màrius i [[Sul·la]] va ser partidari del darrer, i fou assassinat a Roma pel pretor Damasippus, per ordre de Màrius el jove.
 
Fou un dels principals suports del [[partit aristocràtic]] i es va oposar a la coalició de [[Juli Cèsar|Cèsar]] i [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]]. El [[{{aC|59 aC]]}} fou acusat per instigació de Cèsar de ser instigador d'unad’una conspiració, però l'acusaciól’acusació no va prosperar. El [[{{aC|58 aC]]}} fou [[pretor]] i va obrir una investigació sobre la validesa de les lleis de l'anyl’any anterior però el senat[[Senat romà|Senat]] va rebutjar les seves proposicions.
Un altre '''Luci Domici F. Cn. N. Aenobarb''' (llatí: ''Lucius Domitius F. Cn. N. Ahenobarbus'') fou fill de [[Cneu Domici Cn. F. Cn. N. Aenobarb]] el jove.
 
El [[{{aC|55 aC]]}} fou candidat a [[Cònsol romà|cònsol]] i com havia fet durant la seva època de pretor, va combatre a Cèsar i va mirar de prendre-li la seva província, però li fou impedit per Pompeu i [[Crassus]] que es van presentar candidats i el van expulsar per la força. Fou candidat també el [[{{aC|54 aC]]}} i ja no va tenir oposició de Cèsar i Pompeu que havien establert el seu poder, i llavors fou elegit amb Api[[Appi Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)|Api Claudi Pulcre]], parent de Pompeu, però ja res va poder fer contra Cèsar ni Pompeu. No va rebre cap província al acabar el consolat i es va aliar amb Pompeu, ara enfrontat a Cèsar.
Es esmentat per [[Ciceró]] el [[70 aC]] com opositor a Verres. El [[61 aC]] fou [[edil curul]] i va organitzar uns llargs jocs on foren exhibits lleons. Es va casar amb Pòrcia la germana de Marc Cató, amb el que va coincidir políticament.
 
Pompeu el va fer elegir el [[{{aC|52 aC]]}} com a [[questorqüestor]] i en aquest càrrec com a president del tribunal que jutjà a [[Publi Clodi Pulcre|Clodi]]. El [[{{aC|50]] aC}} fou candidat a un lloc al col·legi d'd’[[àugurs]] vacant per mort d'd’[[Quint Hortensi (orador)|Hortensi]] però fou derrotat per [[Marc Antoni|Antoni]], que tenia el suport de Cèsar.
Fou un dels principals suports del partit aristocràtic i es va oposar a la coalició de Cèsar i Pompeu. El [[59 aC]] fou acusat per instigació de Cèsar de ser instigador d'una conspiració, però l'acusació no va prosperar. El [[58 aC]] fou pretor i va obrir una investigació sobre la validesa de les lleis de l'any anterior però el senat va rebutjar les seves proposicions.
 
El Senat li va donar la província de la [[Gàl·lia]] com a successor de Cèsar. Quant aquest va marxar a Itàlia  ([[{{aC|49 aC]]}}) va ser l'únicl’únic líder aristocràtic amb coratge, i va anar a [[Corfinium]] amb 20  cohorts, esperant rebre el suport de Pompeu, però aquest no el va ajudar i es va haver de rendir a Cèsar mentre els seus soldats es van unir al exercit de Juli.
El [[55 aC]] fou candidat a cònsol i com havia fet durant la seva època de pretor, va combatre a Cèsar i va mirar de prendre-li la seva província, però li fou impedit per Pompeu i Crassus que es van presentar candidats i el van expulsar per la força. Fou candidat també el [[54 aC]] i ja no va tenir oposició de Cèsar i Pompeu que havien establert el seu poder, i llavors fou elegit amb Api Claudi Pulcre, parent de Pompeu, però ja res va poder fer contra Cèsar ni Pompeu. No va rebre cap província al acabar el consolat i es va aliar amb Pompeu, ara enfrontat a Cèsar.
 
Cèsar li va perdonar la vida i això el va humiliar, i va demanar al seu metge que l'enverinésl’enverinés però aquest no va complir l'ordrel’ordre i només el va intoxicar. Va continuar oposant-se a Cèsar però la manca de suport de Pompeu l'havial’havia ofès que era temptat de passar al seu costat; durant un temps es va retirar a [[Cosa (Ansedònia)|Cosa]] a [[Etrúria]], i després en vaixell va anar a [[Massília]] on els habitants el van nomenar [[governador]] i va lluitar contra Cèsar fins que la ciutat fou ocupada, i Aenobarb es va escapar amb vaixell, l'únicl’únic que va poder sortir de la ciutat.
Pompeu el va fer elegir el [[52 aC]] com a [[questor]] i en aquest càrrec com a president del tribunal que jutjà a Clodi. El [[50]] aC fou candidat a un lloc al col·legi d'àugurs vacant per mort d'Hortensi però fou derrotat per Antoni, que tenia el suport de Cèsar.
 
Aenobarb es va reunir amb Pompeu a [[Tessàlia]] i va proposar que els [[Senador romà|senadors]] que no hagueren estat contra Cèsar haurien de ser jutjats després de la guerra.
El Senat li va donar la província de la [[Gàl·lia]] com a successor de Cèsar. Quant aquest va marxar a Itàlia ([[49 aC]]) va ser l'únic líder aristocràtic amb coratge, i va anar a [[Corfinium]] amb 20 cohorts, esperant rebre el suport de Pompeu, però aquest no el va ajudar i es va haver de rendir a Cèsar mentre els seus soldats es van unir al exercit de Juli.
 
Va morir durant la [[batalla de [[Farsàlia]]  (any [[{{aC|48 aC]]}}) on dirigia l'alal’ala esquerra dels [[pompeians]].
Cèsar li va perdonar la vida i això el va humiliar, i va demanar al seu metge que l'enverinés però aquest no va complir l'ordre i només el va intoxicar. Va continuar oposant-se a Cèsar però la manca de suport de Pompeu l'havia ofès que era temptat de passar al seu costat; durant un temps es va retirar a Cosa a [[Etrúria]], i després en vaixell va anar a [[Massília]] on els habitants el van nomenar governador i va lluitar contra Cèsar fins que la ciutat fou ocupada, i Aenobarb es va escapar amb vaixell, l'únic que va poder sortir de la ciutat.
 
{{Cònsols romans|700}}
Aenobarb es va reunir amb Pompeu a [[Tessàlia]] i va proposar que els senadors que no hagueren estat contra Cèsar haurien de ser jutjats després de la guerra.
 
<!--Categories-->
Va morir durant la batalla de [[Farsàlia]] (any [[48 aC]]) on dirigia l'ala esquerra dels pompeians.
{{ORDENA:Domici Aenobarb, Luci, 2}}
 
{{ORDENA[[Categoria:DomiciGens Domícia|Aenobarb, Luci, FCN}}2]]
[[Categoria:GensCònsols Domíciaromans de la dècada del 50 aC]]
[[Categoria: CònsolsEdils romans del segle I aC]]
[[Categoria:Qüestors]]
[[Categoria:Pretors del segle I aC]]
 
<!--Interwikis-->
[[bg:Луций Домиций Ахенобарб (консул 54 пр.н.е.)]]
[[de:Lucius Domitius Ahenobarbus (Konsul 54 v. Chr.)]]
[[es:Lucio Domicio Ahenobarbo (cónsul 54 a. C.)]]
[[fr:Lucius Domitius Ahenobarbus (consul en -54)]]
[[ja:ルキウス・ドミティウス・アヘノバルブス (紀元前54年の執政官)]]
[[la:Lucius Domitius Ahenobarbus (consul 54 a.C.n.)]]
[[nl:Lucius Domitius Ahenobarbus (consul in 54 v.Chr.)]]
[[ja:ルキウス・ドミティウス・アヘノバルブス (紀元前54年の執政官)]]
[[pt:Lúcio Domício EnobarboAhenobarbo (cônsul de 54 a.C.)]]
2.014

modificacions