Setge de Peníscola (1225): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 33:
 
==Antecedents==
{{Principal|segona revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó}}
El [[1224]], [[Jaume I el Conqueridor]] va cridar els nobles d'Aragó i Catalunya per iniciar la [[Conquesta del Regne de València|conquesta de Balansiya]] entrant per [[Terol]], però [[Sayyid Abu Zayd]] li va demanar una treva que va acceptar a canvi de la cinquena part de les rendes de [[Balansiya]] i [[Mursiyya]].
Finalitzades les guerres occitanes, que van durar des del seu començament gairebé vint anys, es van iniciar les rebel.lions nobiliàries. [[Jaume I el Conqueridor]] restava lligat de mans i peus, sense poder prendre cap decisió i, fins i tot, va sofrir vexacions com la de restar presoner, conjuntament amb la seva muller [[Elionor de Castella i d'Anglaterra|Elionor]], a Saragossa en mans dels nobles durant la [[Segona revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó|revolta nobiliària de 1224]].
 
El [[28 d'abril]] de [[1225]] es fan corts[[Corts de Tortosa (1225)|Corts a Tortosa]] per a seguir l'expansió cap al sud, en les que un dels més interessats és el[[Ponç de Torrella]], bisbe de [[Tortosa]] a qui el rei fa donació dels castells de [[Castell de Miravet (Cabanes)|Miravet]] i [[Castell de Sufera|Sufera]]<ref>Pere-Enric Barreda, ''[http://www.iesribalta.net/revista/num/14/Text1402.pdf Els camins del rei Jaume I per les comarques de Castelló]''</ref>.
 
==El setge==
Durant l'estiu de [[1225]], el Jaume I intentà apoderar-se del castell de [[Peníscola]]. Tot i que algunes naus van col·laborar en l'intent, els nobles aragonesos li van girar l'esquena i va fracassar. Quan van acabar-se els queviures que havien arribat de [[Terol]], va aixecar el setge.
 
==Conseqüències==
{{Principal|tercera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó}}
El [[12241226]], [[Jaume I el Conqueridor]] va cridar els nobles d'Aragó i Catalunya per iniciar la [[Conquesta del Regne de València|conquesta de Balansiya]] entrant per [[Terol]], però [[Sayyid Abu Zayd]] li va demanar una treva que va acceptar a canvi de la cinquena part de les rendes de [[Balansiya]] i [[Mursiyya]]. [[Pero Ahonés]], que no va respectar la treva amb els sarraïns fou mort pels cavallers del rei, en la seva primera mostra d’autoritat. La seva mort a mans del rei fou la causa que inicià la [[tercera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó]].
 
==Referències==
{{referències}}
 
==Bibliografia==
* {{an}} i {{es}} [[Jerónimo Zurita]]: ''[http://ifc.dpz.es/publicaciones/ebooks/id/2448 Anales de la Corona de Aragón]'' (1562-1580)
{{esborrany de guerra}}
{{ORDENA:Peniscola}}