Acords d'Oslo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 5:
La '''Déclaració de principis''', signada a [[Washington, DC|Washington]] el 13 de setembre de 1993 en presència de [[Isaac Rabin]], Primer ministre [[Israel|israelià]], de [[Iàsser Arafat]], President del comitè executiu de l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina]] i de [[Bill Clinton]], President dels [[Estats Units d'Amèrica]], instaurà un model de negociacions per arreglar el problema, i posà una base per un autogovern palestí temporal de 5 anys que havia d'acabar amb la creació d'un Estat palestí en el tros de [[Palestina]] que delimiten els territoris de Cisjordània i Gaza.<ref>[http://www.globalpolicy.org/security/issues/israel-palestine/document/oslo091393.pdf Text dels acords]</ref>
 
El '''procés d'Oslo''' es completà [[4 de maig]] de [[1994]], amb l''''Accord de Gaza i Jericó''' que dotava la nova ''[[Autoritat Nacional Palestina]]'' de poders limats. Finalment, l'acord interí sobre Cisjordània i la Franja de Gaza o "[[Acord de Taba]]", que se signà a Washington el 28 de setembre de [[1995]], preveia les primeres eleccions del [[Consell Legislatiu Palestí]] i implicava una retirada militar negociada dels territoris en disputaocupats en zones on els controls israelià i palestí es reparteixen segons diferents criteris, i la delimitació dels quals depenia de les consecutives negociacions en curs.
 
A l'espera d'un acord definitiu, Cisjordània i Gaza foren dividides en unes poques àrees sota control de l'Autoritat Palestina, àrees sota control civil de l'Autoritat Palestina i control militar de l'exèrcit d'Israel, i àrees sota control total israelià, que incloïen totes les zones frontereres i àmplies zones al voltant dels assentaments i les principals rutes de comunicació.