Escola de filosofia de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 15:
== L'Escola de Barcelona en la República i l'exili==
 
La proclamació de la 2a [[República Espanyola]] que significà també l'autonomia universitària fou crucial per a la filosofia acadèmica catalana. Estrictament parlant, l'Escola de Barcelona té un nucli clar en els quatre principals filòsofs catalans republicans exiliats després de la guerra civil: [[Jaume Serra i Hunter]] (1878-1943), que fou el redactor principal de l'[[Enciclopèdia Espasa]] en temes de filosofia i vicepresident del [[Parlament de Catalunya]], [[Joaquim Xirau Palau]] (1895-1946), [[Eduard Nicol i Franciscà]] 1907-1990) i [[Josep Ferrater i Mora]]. Els tres primers havien estat professors a la universitat barcelonina en els anys republicans i el quart tot i desenvolupar a Amèrica la major part de la seva carrera s'hi vincula a través de la publicació del seu text ''Les formes de la vida catalana'' (1944). <ref>http://www.ferratermora.com/cata_formes.html</ref>
 
També són membres de l'Escola de Barcelona el filòsofs exiliats [[Joan Roura-Parella]], pedagog, [[Lluís Ferré]], traductor d'[[Heràclit]], [[Domènec Casanovas]] i l'antic capellà d'origen navarrès [[Juan-David García Bacca]] (1901-1991), també antic professor de la [[Universitat de Barcelona]], i autor del primer [[tractat]] modern de [[lògica]] publicat en català.