Diferència entre revisions de la pàgina «Majordom de palau»

21 octets eliminats ,  fa 10 anys
m
cap resum d'edició
m
m
 
L'últim rei merovingi [[Khilderic III]], va ser tancat en un monestir per [[Pipí I el Breu]] en [[751]]. Pipí demana al [[Papa Zacaries]] que el reconegui com a sobirà del regne franc. Es tracta d'una usurpació i d'un cop d'Estat, legitimat pels historiadors de la dinastia carolíngia, en particular per [[Eginhard]]. Pipí és proclamat rei en [[751]], més tard és consagrat a [[Basílica de Saint-Denis|Sant Denís]] en [[754]]. D'aquesta manera neix la dinastia carolingia. El seu fill [[Carlemany]], va assumir fins i tot un major poder que el seu pare en ser coronat com Emperador del [[Sacre Imperi Romà Germànic]], convertint-se en una de les més grans figures en la història de França i Alemanya.
 
NombrososA casosla dehistòria devolucióes deltroben podernombrosos decasos lad'usurpació dinastiade "legítima"poder a una dinastia deper servidorspart s'hande produïtservents en la històriaseu. Els més coneguts, perquè es van instal·lar durant un llarg període de temps, com en el cas dels Pipinides, són: els ''Peshawa'', dels [[Confederació Maratha|Marathas]] i els [[Shgun]] del [[Japó]].
 
== Principals Majordoms de palau ==
;[[Austràsia]]
*'''Radon''' majordom de palau a Austràsia ([[614]]).
*[[Grimald I]], majordom de palau d'Austràsia expulsat enel ([[662]]).
*'''Vulfoald''', majordom de palau d'Austràsia ([[662]]-[[680]]) i de NeústriaNèustria ([[673]]-[[675]]).
*[[Pipí de Landen]], majordom de palau sota el regnat de Dagobert I ([[623]]-[[640]]) va ser exclòs per rebaixar les seves pretensions en 640, però després de la mort de Dagobert, recobra la seva funció a petició de la regenta del regne.
*'''Otton''', majordom de palau d'Austràsia en ([[640]]-[[643]]).
*'''Aségise''' (? [[695]]) fill de sant Arnoul, majordom de palau d'Austràsia.
*'''Grimald II''' (? [[714]]), fill de Pipí de Heristal, majordom de palau d'Austràsia ([[698]]).
*[[Pipí d'Heristal]] o d'Herstal, cridat també Pipí el Jove ([[16 de desembre]] ([[635]] (Jupille [[Bèlgica]])-[[714]]), nebot de Grimald, majordom dels palaus d'Austràsia, NeústriaNèustria i [[Borgonya]].
*[[Carles Martell]] (cap a [[676]], [[Quierzy-sur-Oise]]), fill de Pipí de Heristal, majordom de palau d'Austràsia i de Nèustria, duc de [[França]] ([[737]]-[[741]]).
 
;[[Borgonya]]
*'''Garnier''', ambaixador de [[Bizanci]] cap a [[570]], després majordom de palau.
*'''Pipí d'Heristal''', cridat Pipí el Jove (16 de desembre 635 - Jupille (Bèlgica), 714), nebot de Grimald, majordom del palau d'Austràsia, Neústria i Borgonya.
*[[Pipí el Breu]] (cap a 715 a Jupille (Bèlgica) 14 de setembre de [[768]] a Sant Denis), fill de Carles Martell, majordom de palau de Nèustria, Borgonya i Provença, rei de Nèustria ([[751]]-[[768]]) rei de França ([[751]]).
 
*'''Gundeland''' [[613]]/[[616]]-[[639]].
*'''Erchinoald''' ([[641]]-[[658]]).
*'''Ébroïn''' [[658]]-[[673]] yi [[675]] - ? [[680]].
*'''Vulfoald''', majordom de palau d'Austràsia ([[662]]-[[680]]) i de NeústriaNèustria ([[673]]-[[675]]).
*'''Leudesis''' nomenat després de Vulfoald, és ràpidament expulsat del poder per Ébroïn a la seva tornada de l'exili.
*'''Waratton''' [[680]] - ? [[686]], deposat, per un temps, pel seu fill.
*'''Ghislemar''', fill de l'anterior, va enderrocar el seu pare en [[684]], i va morir poc després.
*'''Berchaire''' gendre de Waratton [[686]] â? [[687]].
*'''Pipí d'Heristal''', cridat Pipí el Jove (16 de desembre 635 (Jupille, Bèlgica)-714). Nebot de Grimald, majorodom de palau d'Austràsia, NeústriaNèustria i Borgonya.
*'''Ragamfred''', majordom de palau de [[715]] a [[717]].
*'''Pipí el Breu''' (cap a 715 a Jupille (Bèlgica)- 14 de setembre 768 a Sant Denis), fill de Carles Martell, majordom de palau de NeústriaNèustria, Borgonya i Provença, rei de NeústriaNèustria (751-768), rei de França (751).
 
;[[Provença]]
*'''Pipí el Breu''' (cap a 715 a Jupille (Bèlgica)- 14 de setembre 768 a Sant Denis), fill de Carles Martell, majordom de palau de Neústria, Borgonya i Provença, rei de NeústriaNèutria (751-768), rei de França (751).
 
Nombrosos casos de devolució del poder de la dinastia "legítima" a una dinastia de servidors s'han produït en la història. Els més coneguts, perquè es van instal·lar durant un llarg període de temps, com en el cas dels Pipinides, són: els ''Peshawa'', dels [[Confederació Maratha|Marathas]] i els [[Shgun]] del [[Japó]].
 
[[Categoria:Regne franc]]
8.486

modificacions