La '''improvisació''' és un [[Procediments musicals|procediment musical]] d'un tipus d'interpretació musical en la qual l'acte de la [[Composició musical|composició]] o invenció de l'obra musical és simultani i corre a càrrec de la mateixa persona o grup de persones que el de la [[interpretació]].
Alguns [[estil musical|estils]] i [[gènere musical|gèneres]] són pràcticament inimaginables sense unes dosis enormes d'improvisació. Tal és el cas de les músiques tradicionals d'àmplies zones de l'[[Àfrica subsahariana]] o del [[Jazz]]. En canvi, altres estils com pugui ser la [[música clàssica]] europea té un component d'improvisació molt menor.
En alguns casos, allò que s'improvisa no és la totalitat del discurs musical sinó alguns elements. Així, per exemple, en la [[música barroca]] era habitual que s'improvisessin tant l'[[ornamentació]] com la resolució del [[baix continu]]. D'altra banda, els instrumentistes que han cultivat més la improvisació han estat, tradicionalment, els [[organista|organistes]].
La improvisació, tant si és individual com si és col·lectiva, requereix d'una preparació profunda, atès que fa necessari disposar no sols d'un gran nombre i una gran varietat de recursos per portar-la a terme, sinó també la capacitat de posar-los en funcionament de forma selectiva, d'acord amb les circumstàncies en què es dóna aquesta improvisació.
La [[Transcripció (música)|transcripció]] escrita en [[partitura]] de les millors improvisacions dels gran intèrprets del jazz constitueixen un material de primer ordre per a l'aprenentatge d'aquest estil.
