1.769
modificacions
cap resum d'edició
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
|
Però podria ser que existís un ésser que m'enganyés, un Geni Maligne que faci que jo consideri com a certa la Matemàtica quan és totalment falsa. És per això que cal dubtar també de la Matemàtica i la Lògica. La Hipòtesi del Geni Maligne està totalment relacionada amb el Pròleg d'Osiander al De Revolutionibus de Copèrnic. Amb la figura del geni maligne el que pretén fer Descartes és ridiculitzar la proposta d'Osiander al Pròleg del De Revolutionibus de Copèrnic, segons la qual el model de Copèrnic és una bona eina hipotètica i pràctica, però falsa. Així, Déu crea el món d'una forma però ens el mostra d'una altra, impossibilitant la ciència. Contra aquesta postura Descartes crea la figura del Déu enganyador, o Geni Maligne, ridiculitzada i refutada pel pensament cartesià.
Però, si existeix un Geni Maligne que m'enganya, és obvi que enganya a algú, si m'enganya, si dubto, si penso... existeixo. (Cogito ergo sum) Aquesta és la primera veritat indubtable a la que arriba Descartes. És el pilar que li permetrà construir la resta del pensament filosòfic, és el punt de suport que demanava [[
Ara bé, si jo trobo dins meu alguna idea que no hagi pogut sorgir de mi, hauré de concloure que existeix un altre ésser, i per tant serà possible sortir del [[solipsisme]] (només existeixo jo). Així troba que entenc per [[Déu]] un ésser etern, perfecte, infinit, i en canvi, jo no sóc ni etern, ni infinit, ni perfecte, i, per tant, és impossible que aquesta idea hagi sorgit de mi, i, per tant he de concloure que existeix un ésser etern, perfecte, fora de mi, al qual conec sota el nom de Déu. Aquesta és la primera demostració de l'existència de Déu. Descartes en té dues més:
| |||