Revisió del 23:37, 18 set 2009 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.414 edits m Robot endreça categories ← Edició anterior		Revisió del 10:18, 20 set 2009 modifica desfés Gorsedd (discussió \| contribucions) 1 edit Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: L''''estructuralisme''' és una escola teòrica de les ciències socials i humanes ~~origininada~~originada amb [[Ferdinand de Saussure]]. Considera l'objecte d'estudi com un sistema dividit en elements que es relacionen entre si. Per analitzar-lo científicament, cal doncs estudiar aquestes relacions i com afecten a la globalitat, que adquireix un [[significat]] més enllà de la suma de les parts. L'estructuralisme disposa a més d'un corrent important en [[art]] i [[arquitectura]], desenvolupat basicament entre els anys 1950 i 1970 ([[estructuralisme (art)]]), així com una posició teòrica científica ([[estructuralisme científic]]) dins de la [[filosofia analítica]]. Línia 6: Saussure proposava l'estudi de l'estructura de la llengua en un moment donat, contrastant-lo amb la [[lingüística diacrònica]], que s'encarregaria d'estudiar l'evolució de la llengua al llarg del temps. Una de les aplicacions ~~mées~~més reeixides de l'estructuralisme va ser a la [[fonologia]]. [[Roman Jakobson]] i l'escola de Praga van analitzar les característiques articulatòries de cada so, dividint-los en parelles que contrastaven per un sol tret (per exemple + sonor - sonor), sent la base de l'[[AFI]] que avui s'utilitza. Així es va poder estudiar la distància objectiva entre els diversos fonemes en el global de les llengües. Pel que fa a la morfosintaxi, l'estructuralisme introdueix la noció de [[sintagma]], oposada a la de paradigma. Un sintagma estudia una paraula i les relacions gramaticals que estableix a la frase ("en horitzontal"), per veure com canvia el sentit si està en una posició o en una altra, si depèn d'alguna altra paraula o no i si es veu afectada pels mots del voltant. En canvi el paradigma es fixa en les relacions "en vertical", és a dir, entre una paraula i totes aquelles que podrien ocupar el mateix lloc (per exemple entre els noms comuns que tenen sentit en un context donat). ==L'estructuralisme en literatura i pensament== La literatura comença a ser interdisciplinària, ja que qualsevol estructura social es torna un text ~~susceoptible~~susceptible de ser llegit i interpretat pels estudiosos i en ~~aquets~~aquest sentit es pot considerar que l'estructuralisme va donar pas a la [[semiòtica]] o semiologia. Va tenir molt d'èxit en la [[narrativa]], on analitzava els elements estructurals que formaven una història fent abstracció de les seves concrecions. És a dir, moltes històries tenen uns tipus de personatges i una manera de desenvolupar l'argument que les fa variants d'una protohistòria, malgrat que l'ambientació, els noms o l'estil sigui diferent. [[Roland Barthes]], [[Northrop Frye]] i el primer [[Michel Foucault]] van usar aquest enfocament. De la mateixa manera, es creia que la ment i el coneixement es podien descompondre en una sèrie d'elements atòmics universals, en una idea deutora de la tradició de [[Demòcrit]] i precursora dels [[meme]]s. Línia 18: ==L'estructuralisme en sociologia i antropologia== [[Claude Lévi-Strauss]] va estudiar les relacions de parentiu com un sistema on els membres podien oposar-se per una sèrie de trets i ~~aporttaven~~aportaven significació al conjunt social. També va estudiar com ~~estructrues~~estructures fixes els [[mite]]s, comprovant que a diferents societats es donaven històries similars i ~~donca~~doncs havien de jugar una funció semblant. Amb posterioritat va estendre els seus estudis a la nutrició i altres camps amb la idea que totes les cultures són variacions d'una sèrie fixa de sistemes. ==Pervivència de l'estructuralisme==

Estructuralisme: diferència entre les revisions