Invasió musulmana de la Gàl·lia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 22:
[[As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní]], [[valí d'Hispània]] va envair [[Septimània]] establint la seva capital a [[Arbuna]] el [[720]], oferint als habitants generoses condicions i ràpida pacificació de les altres ciutats.
 
Després de la conquesta, [[al-Andalus]] es va dividir en cinc àrees administratives corresponents a [[Andalusia]], [[Galícia]] i [[Lusitània]], [[Castella i Lleó]], [[Catalunya]] i [[Aragó]], i [[Septimània]].<ref>{{en}} Joseph F. O'Callaghan,'' A History of Medieval Spain''. Cornell University Press, 1983, p.142.</ref>. Amb [[Arbuna]] assegurada i sobretot amb el seu port els mariners àrabs eren els amos del [[Mediterrani]] occidental, sotmetent ràpidament les ciutats controlades per comtes visigots: [[Alet]], [[Besiers]], [[Agde]], [[Lodeva]], [[Maguelonne]] i [[Nimes]].
 
El [[721]] van arribar reforços per preparar el setge de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]], que era la clau per dominar [[Aquitània]] amb les mateixes condicions que [[Septimània]], però aquests seus plans van fallar per la derrota a la [[batalla de Tolosa]], amb pèrdues immenses, en el qual [[As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní|Al-Samh]] fou greument ferit i va morir poc després a Narbona. Les forces àrabs, assentades sòlidament a Narbona i proveïdes fàcilment per mar, van continuar atacant cap a l'est arribant fins a [[Ciutat d'Autun|Autun]] el [[725]].