Ràtzia de 842: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 8:
[[Mussa ibn Mussa ibn Fortun]] es va rebelar contra [[Abd al-Rahman II]] per una disputa personal amb al-Mutarrif, fill de l'Emir, per haver-se quedat a seva fortalesa d'[[Arnedo]] i no anar personalment a una ràzzia contra Pamplona<ref>{{es}} Biografías y vidas, ''[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/q/qasi_banu.htm Biografia de Musa ibn Musa Qasi Banu]''</ref>, enviant al seu fill [[Furtun ibn Mussa|Furtun]]. Al seu retorn Còrdova va nomenar valí de la Marca de Saraqusta a [[Harit ibn Bazí]], a qui va enviar conta Mussa.
Harit va vèncer [[Batalla de Borja|prop de Borja]] a Mussa, que va escapar a Tudela, [[Setge de Tudela|fou assetjat]] i va salvar la vida a canvi del lliurament de la plaça fugint a Arnedo, on va ser [[Setge d'Arnedo|novament assetjat]] per Harit. Mussa va demanar l'ajuda de [[Garcia I de Pamplona]] i junts van atacar Harit amb la cavalleria, derrotant-lo [[Batalla de Calahorra|a prop de Calahorra]] i fent-lo presoner
L'any següent Mussa va concertar l'amnistia amb l'emir i va alliberar als presoners, que es van unir a l'exèrcit musulmà per dur a terme una expedició de càstig contra els navarresos. L'emir va signar després la pau amb Garcia I, però tant aquest com Mussa ibn Musa van trencar els pactes, provocant la més violenta campanya de l'emir cordovès sobre les terres de Pamplona. Mussa va dirigir la [[cavalleria]] en la defensa i la batalla va tenir lloc a finals de juliol de 843, amb victòria d'Abd al-Rahman, mentre que Mussa va haver de fugir a peu després d'haver perdut el seu cavall. L'any següent Mussa es va sotmetre a Tudela el fill de l'emir, Muhammad i va prendre part del costat musulmà en una nova campanya contra Pamplona.
Línia 16:
==Bibliografia==
* {{Ref-llibre | cognom=Rovira i Virgili | nom= Antoni | enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili | capítol = | urlcapítol = | títol = Història Nacional de Catalunya, volum II | pàgines = p. 504-510 | url= | editorial = Edicions Pàtria | isbn = | data =1920 | ref = }}
{{Portal Historia Militar de Catalunya}}
| |||