Comicis romans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 26:
Per tant, encara que des del [[445 aC]] els plebeus podien ser elegits Tribuns militars amb potestat consular, i des del 421 aC podien ser elegits qüestors militars, cap plebeu va resultar mai elegit fins passats molts anys. El primer qüestor militar plebeu va ser elegit el [[409 aC]] (345 de Roma) i el primer Tribú militar amb potestat consular va ser elegit el [[400 aC]] (354 de Roma).
L'extensió de la ciutadania no va suposar l'ampliació de les circumscripcions per tribus, sinó que els nous ciutadans van ser inclosos en les ja existents, amb la qual cosa el comicis van perdre la seva eficàcia en ser impossible reunir tots els ciutadans amb dret a vot, dispersos per tot Itàlia.
Des d'aleshores totes les Assemblees o comicis van votar sempre afirmativament a les propostes del convocant, menys en alguna qüestió d'àmbit local o de caràcter excepcional, sent sempre una oposició efímera.
Les sssemblees o comicis estaven a més dominades pels clients dels Senadors, de la noblesa i de l'aristocràcia. Aquests clients, formats en la seva majoria per descendents d'antics esclaus o per gent pobra que s'havia posat sota la protecció d'un patró, estaven obligats per les relacions de submissió existents amb qui exercia el patronatge, que a més els acompanyava a l'sssemblea, i que feien el contrapès de les classes mitges no subjectes a clientela. Els alliberaments d'esclaus amb motiu de la Segona guerra púnica van fer augmentar notablement el nombre de clients que acudia al comicis (se'ls anomenava el populatxo de Roma).
*Vegeu també: [[Plebiscit romà]], [[Roma (Regne i República)]]
| |||