Comicis romans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 32:
Les sssemblees o comicis estaven a més dominades pels clients dels Senadors, de la noblesa i de l'aristocràcia. Aquests clients, formats en la seva majoria per descendents d'antics esclaus o per gent pobra que s'havia posat sota la protecció d'un patró, estaven obligats per les relacions de submissió existents amb qui exercia el patronatge, que a més els acompanyava a l'sssemblea, i que feien el contrapès de les classes mitges no subjectes a clientela. Els alliberaments d'esclaus amb motiu de la Segona guerra púnica van fer augmentar notablement el nombre de clients que acudia al comicis (se'ls anomenava el populatxo de Roma).
El comicis centuriats es van reorganitzar l'any [[141 aC]], distribuint-se en les següents classes:
1) Els cavallers, bàsicament de la noblesa patricia o plebea.
2) la primera classe, amb un cens de però de cent mil asos o quaranta mil sestercios.
3) la segona classe, amb un cens de més de setanta-cinc mil asos.
4) la tercera classe, amb un cens de però de cinquanta mil asos.
5) la quarta classe, amb un cens de però de vint-i-cinc mil asos.
6) la cinquena classe amb un cens de però d'onze mil asos.
Els vots dels cavallers i la primera classe, pel seu major valor, donaven la majoria.
Els asos a què es fa referència eren del tipus anomenat petit ( 1 as petit = 1,10 en diners; 1 as gran = 1/5 en diners), encara que al principi va usar-se el patró de l'as gran.
No obstant això els cavallers van perdre el dret a votar els primers, que va passar a una de les tres primeres classes a determinar per sorteig. Els emancipats van obtenir el dret al vot, però com eren massa nombrosos i afluïen de llocs molt diversos, més tard ho van perdre.
Cada classe tènia el mateix nombre de vots, amb la qual cosa els últims de cada classe descendien a la següent, o els primers ascendien a l'anterior a fi d'igualar-les. Per això després de la votació de la tercera classe quedava determinada la majoria. De fet el vot en primer lloc va passar a la primera classe, que disposava lògicament d'un cinquè dels vots, mantenint-se separada la classe dels cavallers.
Les funcions d'aquests comicis eren bàsicament l'elecció de cònsols, censors i pretors i les decisions sobre la guerra ofensiva.
En el Comicis per tribus votaven tots els ciutadans romans (ingenus) i els domiciliats, mentre que els no domiciliats i els emancipats, inclosos en quatre tribus (d'un total de 35) no comptaven en les deliberacions.
Les votacions de les Lleis, eleccions de magistrats, acusacions criminals i altres temes, havien anat passant a aquests comicis tribunats i sol s'havien deixat als centuriats l'elecció de censors, cònsols i pretors. Així el comicis tribunats elegien a qüestors, edils curuls, tribuns i edils de la plebs.
| |||