Paul Kruger: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Paul_Kruger.jpg|thumb|Paul Kruger]]

'''Stephanus Johannes Paulus Kruger''' ([[Bulhoek]], [[Cap Oriental]], 10 d'octubre de [[1825]] - [[Clarens]], [[Suïssa]], 14 de juliol de [[1904]]), més conegut com '''Paul Kruger''' i afectuosament conegut com a ''Oom Paul'' ("Oncle Paul" en [[afrikaans]]) va ser un prominent líder de la resistència [[bòer]] contra el [[Regne Unit]] i [[president]] de la [[República de Transvaal]] a [[Sud-àfrica]]. D'acord amb la llegenda, va ser anomenat ''Mamelodi'a Tshwane'' ("xiulador del riu Apies" en [[tswana]]) pels habitants del [[Tshwane]] per la seva habilitat per a xiular i imitar els cants dels ocells.

Kruger va néixer en una família d'origen [[Prússia|prussià]] en Bulhoek, en la granja del seu avi al districte Steynsburg, i va créixer a la granja Vaalbank. Va rebre educació formal només durant tres mesos, però va arribar a estar bé informat a partir de la seva vida en el camp (''veld''). El seu pare, Casper Kruger, es va unir al partit emigrant (''trek'') de [[Hendrik Potgieter]] quan el [[Gran Trek]] va començar en 1836. Els [[Voortrekkers]] van creuar el [[Riu Vaal]] en 1838, i d'antuvi van romandre en la zona que és actualment coneguda com a [[Potchefstroom]]. El pare de Kruger més tard va decidir assentar-se en el districte avui conegut com a [[Rustenburg]].

 

A l'edat de 16 anys, va rebre el dret d'escollir una granja per a ell al peu del [[Magaliesberg]], on es va establir en 1841. A l'any següent es va casar amb [[Maria du Plessis]], i la jove parella va acompanyar durant un temps al seu pare a viure al [[Transvaal]] oriental. Després la família va retornar a Rustenburg, on la dona de Kruger i el seu bebé van morir, probablement de [[malària]]. Es va casar llavors amb [[Gezina du Plessis]], qui va ser la seva constant i devota companyia fins a la seva mort el 1901. Van néixer d'aquest matrimoni set noies i nou nois, alguns morts en la seva infància.

Va començar com a corneta de camp en els comandos, convertint-se posteriorment Comandant General de la [[República de Sud-àfrica]]. Va ser designat membre de la comissió del [[Volksraad]], el parlament republicà, que va elaborar una constitució. La gent va començar a escoltar-se'l i va jugar un paper prominent en el final de la guerra entre el líder de Transvaal, [[Stephanus Schoeman]], i [[Marthinus Wessel Pretorius]]. En 1873, Kruger va renunciar com a Comandant General i durant un temps no va tenir càrrecs oficials, retirant-se a la seva granja, Boekenhoutfontein. Tanmateix, en 1874 va ser elegit per al Consell Executiu i poc temps després esdevingué Vicepresident del Transvaal.

 

Al Transvaal, les coses van canviar ràpidament després del descobriment d'or al [[Witwatersrand]]. Aquest transcendental descobriment tindria repercussions polítiques de gran abast i donar ocasió de rebelar-se els ''[[uitlanders]]'' o estrangers, problema que finalment provocaria la caiguda de la República. S'atribueix a Kruger haver predit els esdeveniments posteriors, declarant que en comptes d'alegrar-se pel descobriment d'or, haurien de plorar perquè això "farà que la nostra terra sigui amarada de sang". A finals de l'any 1895, va tenir lloc el fallit [[raid de Jameson]]; [[Leander Starr Jameson|Jameson]] va ser forçat a rendir-se, dut a Pretòria i lliurat als seus compatriotes britànics per al seu càstig. En 1898, Kruger va ser electe President per quarta i última vegada.

 

 

El 11 d'Octubre de 1899, va esclatar la [[Segona Guerra Anglo-Bóer]]. El 7 de maig de l'any següent, Kruger assistí a l'última sessió del Volksraad, deixant [[Pretòria]] el 29 de maig quan [[Lord Roberts]] avançava sobre la ciutat. Durant setmanes va romandre o en una casa a [[Waterval Onder]] o en el seu vagó de ferrocarril a [[Machadodorp]] al [[Transvaal]] oriental, actualment [[Mpumalanga]]. A l'octubre, va abandonar Sud-àfrica en un buc de guerra holandès ''De Gelderland'', enviat per la Reina [[Gullermina dels Països Baixos]], que simplement va ignorar el bloqueig naval britànic a Sud-àfrica. La seva esposa estava massa malalta per a viatjar i va romandre a Sud-àfrica i va morir el 20 de juliol de 1901. Kruger va anar a [[Marsella]] i va romandre per un temps als Països Baixos, abans de mudar-se a [[Clarens]], [[Suïssa]], on va morir el 14 de juliol de 1904. Fou enterrat al cementiri Church Street de Pretòria el 16 de Desembre de 1904.

 

 

{{commons|Paul Kruger|Paul Kruger}}

* [http://www.krugerpark.co.za/paul-kruger-history.html Breu biografia] en la [http://www.krugerpark.co.za/ Pàgina del Parc Nacional Kruger]

[[sv:Paul Kruger]]

[[tr:Paul Kruger]]