Diferència entre revisions de la pàgina «Pastís (licor)»

m
cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - Es s + Se s, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els)
m
[[Imatge:Pastis1.jpg|thumb|right|Una ampolla de pastis i dos gots de licor amb aigua.]]
El '''''pastis''''' (pronunciació en francès, ''pastí'') és un [[licor]] d'[[anís]] [[occità]] que es beu a [[França]] fred i dissolt en aigua, típicament a l'aperitiu. El contingut alcohòlic del licor ronda els 40°-45°, però mesclat amb aigua queda en uns 7°. N'existeixen versions sense alcoolalcohol.
 
Encara que avui en dia es consumeix a tot l'estat francès, es considera típic de l'[[Occitània]] oriental, especialment de [[Marsella]] i [[Provença]], on és considerat, com la [[petanca]], un símbol de l'estil de vida de la regió.
 
==Orígen==
La paraula francesa ''pastis'' prové de l'[[occità]] ''pastís'', que significa ''pasta'' o ''mescla''; i també, com a d'altres llengües latinesllatines, ''avorrició, situació desagradable o confusa'' (pastitx).
 
Quan a França va ser prohibit l'[[absenta]] el [[1916]], els seus majors productors (Pernod i Ricard, que després es va fusionar en una sola empresa, Pernod-Ricard) van haver de reformular la recepta reduint el contingut d'[[alcohol]] i, per compensar que fos més fluix, van afegir anís i [[sucre]]. Des de llavors la recepta ha canviat considerablement.
A França és habitual afegir, a més d'aigua, xarops dolços a aquest licor. Els més comuns tenen fins i tot un nom i es diuen ''peroquet'' (periquito), quan és verd, amb xarop de menta; ''tomàquet'', quan és vermell, amb xarop de magrana; i ''mauresque'' (moro) quan s'afegeix xarop d'[[orxata]].
 
==Altres licors d'anisanís mediterranis==
Al món, i en particular a la Mediterrània, hi ha molts licors, blancs o no, a base d'anis, que es beuen sols o amb aigua. Per exemple, alguns dels més coneguts són:
*[[Anís]] i en particular, a [[Espanya]], per exemple, l'[[Anís del Mono]], que es veu sol com a digestiu o al café.
*''Chinchón'', un licor d'anisanís típic de [[Madrid]].
*''[[Arak]]'' a l'est de la Mediterrània, es beu amb aigua i gel.
*''[[Ouzo]]'', un licor [[Grècia|grec]] a base d'anisanís, regalèssia i raïm.
*''[[Patxaran]]'', beguda [[Euskadi|basca]] d'anís amb fruits de l'aranyoner, que es beu sol.
*''[[Sambuca]]'' a [[Itàlia]], que es beu sola, amb aigua o amb el cafè.
*''[[Raki]]'' a [[Turquia]], que es beu dissolt en aigua, obtenint-se una beguda blanca i opaca.
 
{{Begudes alcohòliques}}
[[Categoria:Begudes alcohòliques]]
[[Categoria:França]]
11.998

modificacions