Crítica del capitalisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|Portada de la primera edició de 1867 del llibre ''[[Das Kapital'' de Karl Marx. El llibre conté una crítica de l'econo...». |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[
==
Les crítiques s'originen poc després del sorgiment del capitalisme modern. Segons les crítiques contemporànies, la ràpida industrialització després de la [[revolució industrial]]
Alguns pensadors primerencs [[socialisme|socialistes]] rebutjaren el capitalisme per complet, intentant crear comunitats socialistes lliures de les injustícies percebudes com pròpies del capitalisme primerenc. Entre aquests "[[socialisme utòpic|socialistes utòpics]]" es trobava [[Charles Fourier]] i [[Robert Owen]]. Altres pensadors socialistes argüien que el socialisme no podia ser implementat abans que les forces històriques crearen les condicions adequades i van veure la revolució industrial com un nou sistema que podia potencialment produir suficients béns per a la població humana sencera, però que era obstaculitzat pel seu mètode ineficient de distribuir béns. En 1848, [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]] publicaren el [[Manifest Comunista]], un pamflet que
Aquestes crítiques clàssiques han patit una certa transformació des d'aqueixa època. Molts autors han modificat o actualitzat els seus pensaments per a incorporar canvis en les societats capitalistes. Per a principis del segle XX, una miríada de tendències socials han sorgit basades en diferents interpretacions d'esdeveniments actuals. [[Monopoli|Cabdal monopòlic]], [[colonialisme]] accelerat, la difusió dels [[sindicat|sindicats laborals]], l'ampliació de el [[sufragi]] i el clar increment dels estàndards de vida, per exemple, on noves tendències que critiquen el capitalisme, tals com [[Mijaíl Bakunin]], [[Vladimir Lenin]] i [[Eduard Bernstein]], procuren entendre i contribuir a les diferències en models organitzacionals (per exemple, [[anarcosindicalisme]], [[socialdemocràcia]] i [[bolxevisme]]). A l'identificar problemes amb el [[capitalisme]] de lliure mercat, els governs també van començar a posar restriccions a les operacions de mercat i van crear el [[intervencionisme]] econòmic que va intentar millorar els defectes percebuts del mercat. [[Keynesianisme|Economistes keynesians]] britànics i el [[New Deal]] nord-americà van tenir efectes duradors en les polítiques socials d'ambdós països. Començant amb la [[Revolució Soviètica]], els [[estat socialista|estats socialistes]] van incrementar en nombre i va començar la [[Guerra Freda]] amb les nacions desenvolupades capitalistes. No obstant això, després de les [[revolucions deb 1989]], molt d'aquests estats es van adaptar obertament a les economies de mercat. La majoria dels restants estats ex comunistes han implementat també extenses liberalitzacions de mercat.
Línia 38:
== Enllaços externs ==
* [http://www.econ.boun.edu.tr/staff/adaman/research/adaman-devine.PDF Una reconsideració de la Teoria de l'Esperit Empresarial: un enfoque participant - Crítica del capitalisme]
* [http://economicdemocracy.org/miners.html How The Miners Were Robbed]
* [http://reality.gn.apc.org/econ/hayek.htm
* [http://www.marxists.org/ Marxists Internet Archive] -
* Ringmar, Erik. [http://www.archive.org/download/SurvivingCapitallismHowWeLearnedToLiveWithTheMarketAndRemained/ErikRingmarSurvivingCapitalism.pdf Surviving Capitalism: How We Learned to Live with the Market and Remained Almost Human] (London: Anthem Press, 2005)
* [http://www.sozialoekonomie.info/Info_Foreign_Languages/info_foreign_languages.htm Social economy: A Market Economy without Capitalism]
* [http://libcom.org/library/value-price-and-profit-karl-marx Value, Price and Profit] - Karl Marx
* [http://www.cato.org/pubs/policy_report/cpr-20n1-1.html Why Do Intellectuals Oppose Capitalism?]
{{
[[Categoria:Sistemes econòmics]]
[[Categoria:Socialisme]]
|