Crítica del capitalisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|Portada de la primera edició de 1867 del llibre ''[[Das Kapital'' de Karl Marx. El llibre conté una crítica de l'econo...».
 
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[ArchivoImatge:Kapital titel bd1.png|thumb|Portada de la primera edició de 1867 del llibre ''[[Das Kapital]]'' de Karl Marx. El llibre conté una crítica de l'economia política.]]El '''[[capitalisme]]''' ha estat criticat des de moltes perspectives durant la seua història. Les crítiques varien des de gent a qui els desagrada els principis del capitalisme en la seua integritat fins a aquells que discrepen amb els resultats particulars del capitalisme. Entre els quals desitgen reemplaçar el capitalisme amb un mètode diferent de distribuir els béns, es pot fer una distinció entre aquells que creuen que el capitalisme solament pot ser superat amb una [[revolució]] (per exemple, la [[socialisme|revolució socialista]]) i aquells que creuen que el canvi pot vindre lentament per mitjà del [[reformisme]] (per exemple, la [[democràcia social]]). Algunes crítiques reconeixen mèrits en el capitalisme i cerquen equilibrar el capitalisme amb alguna forma de control social, típicament a través de regulació governamental (per exemple, el [[Partit Laborista (Regne Unit)]]).
 
== HistoriaHistòria ==
Les crítiques s'originen poc després del sorgiment del capitalisme modern. Segons les crítiques contemporànies, la ràpida industrialització després de la [[revolució industrial]] va crearcreà condicions laborals vistes com injustes, incloent 14 hores de treball diari, [[explotació infantil]] i [[assentament informal|assentaments informals]].<ref name ="conditionsworking">{{Cite web | apellido = Engels | noumname = Frederick | title = The Condition of the Working Class in England | url = http://www.marxists.org/archive/marx/works/1845/condition-working-class/index.htm | date = 2008-04-16}}</ref> Algunes novel·les populars van sorgir durant aquest temps tenint una visió pessimista de la revolució industrial, com és el cas d'algunes escrites per [[Charles Dickens]]. Els economistes moderns optimistes argumentaven que les condicions havien estat encara pitjors amb anterioritat i que l'evidència empírica mostrava que fins i tot la revolució industrial primerenca incrementà el terme mitjà dels estàndards de vida i l'expectativa de vida. Els economistes moderns més pessimistes argumentaren que les condicions no milloraren o solament ho van fer lentament després de 1840.<ref>{{Cita web|url=http://www.econlib.org/library/Enc/IndustrialRevolutionandtheStandardofLiving.html|título=Industrial Revolution and the Standard of Living|autor=Clark Nardinelli, economista de la Administración Norteamericana de Alimentos y Drogas|obra=The concise encyclopedia of economics|editorial=The Library of Economics and Liberty|fechaacceso=2008-04-20}}</ref>
 
Alguns pensadors primerencs [[socialisme|socialistes]] rebutjaren el capitalisme per complet, intentant crear comunitats socialistes lliures de les injustícies percebudes com pròpies del capitalisme primerenc. Entre aquests "[[socialisme utòpic|socialistes utòpics]]" es trobava [[Charles Fourier]] i [[Robert Owen]]. Altres pensadors socialistes argüien que el socialisme no podia ser implementat abans que les forces històriques crearen les condicions adequades i van veure la revolució industrial com un nou sistema que podia potencialment produir suficients béns per a la població humana sencera, però que era obstaculitzat pel seu mètode ineficient de distribuir béns. En 1848, [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]] publicaren el [[Manifest Comunista]], un pamflet que *bosquejóesbossà una crítica política i econòmica del capitalisme, basada en la filosofia del [[materialisme històric]]. Des de llavors, el seu manifest es va convertirconvertí en un dels llibres més influents. Un coetani de Marx, el mutualista [[Pierre-Joseph Proudhon]] va ser un dels primers en cridar-lo anarquista.
 
Aquestes crítiques clàssiques han patit una certa transformació des d'aqueixa època. Molts autors han modificat o actualitzat els seus pensaments per a incorporar canvis en les societats capitalistes. Per a principis del segle XX, una miríada de tendències socials han sorgit basades en diferents interpretacions d'esdeveniments actuals. [[Monopoli|Cabdal monopòlic]], [[colonialisme]] accelerat, la difusió dels [[sindicat|sindicats laborals]], l'ampliació de el [[sufragi]] i el clar increment dels estàndards de vida, per exemple, on noves tendències que critiquen el capitalisme, tals com [[Mijaíl Bakunin]], [[Vladimir Lenin]] i [[Eduard Bernstein]], procuren entendre i contribuir a les diferències en models organitzacionals (per exemple, [[anarcosindicalisme]], [[socialdemocràcia]] i [[bolxevisme]]). A l'identificar problemes amb el [[capitalisme]] de lliure mercat, els governs també van començar a posar restriccions a les operacions de mercat i van crear el [[intervencionisme]] econòmic que va intentar millorar els defectes percebuts del mercat. [[Keynesianisme|Economistes keynesians]] britànics i el [[New Deal]] nord-americà van tenir efectes duradors en les polítiques socials d'ambdós països. Començant amb la [[Revolució Soviètica]], els [[estat socialista|estats socialistes]] van incrementar en nombre i va començar la [[Guerra Freda]] amb les nacions desenvolupades capitalistes. No obstant això, després de les [[revolucions deb 1989]], molt d'aquests estats es van adaptar obertament a les economies de mercat. La majoria dels restants estats ex comunistes han implementat també extenses liberalitzacions de mercat.
Línia 38:
== Enllaços externs ==
* [http://www.econ.boun.edu.tr/staff/adaman/research/adaman-devine.PDF Una reconsideració de la Teoria de l'Esperit Empresarial: un enfoque participant - Crítica del capitalisme]
* [http://economicdemocracy.org/miners.html How The Miners Were Robbed] PanfletoPanflet anti-capitalista de 1907 {{en}}
* [http://reality.gn.apc.org/econ/hayek.htm InformaciónInformació yi EconomíaEconomia: Una Crítica de Hayek] porper Allin F. Cottrell yi W. Paul Cockshott
* [http://www.marxists.org/ Marxists Internet Archive] - ArchivoArxiu de literatura marxista yi anti-capitalista.
* Ringmar, Erik. [http://www.archive.org/download/SurvivingCapitallismHowWeLearnedToLiveWithTheMarketAndRemained/ErikRingmarSurvivingCapitalism.pdf Surviving Capitalism: How We Learned to Live with the Market and Remained Almost Human] (London: Anthem Press, 2005)
* [http://www.sozialoekonomie.info/Info_Foreign_Languages/info_foreign_languages.htm Social economy: A Market Economy without Capitalism]
* [http://libcom.org/library/value-price-and-profit-karl-marx Value, Price and Profit] - Karl Marx ona theles basicqüestions featuresbàsiques ofdel capitalismcapitalisme.
* [http://www.cato.org/pubs/policy_report/cpr-20n1-1.html Why Do Intellectuals Oppose Capitalism?] byper [[Robert Nozick]]
{{ORDENARORDENA:Critica del capitalismocapitalisme}}
 
[[Categoria:Sistemes econòmics]]
[[Categoria:Socialisme]]