Revisió del 00:08, 16 feb 2009 modifica 81.39.54.145 (discussió) Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 17:02, 27 set 2009 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.404 edits m Robot elimina entitats HTML Edició següent →
Línia 1: En [[electromagnetisme]], la '''permitivitat''' (ε) d'un medi es la proporció '''D''' / '''E''', on '''D''' és el desplaçament elèctric en [[coulomb]]s per metre quadrat (C/m<sup>2</sup>) i '''E''' es la força del [[camp elèctric]] en [[volt]]s per [[metre]] (V/m). En el cas comú de un medi [[isotropia\|isòtrop]], '''D''' i '''E''' són paral·lels i ~~ε~~ε és un [[escalar]], però en un medi anisòtrop, més general, aquest no és el cas i ~~ε~~ε es un [[tensor]] de rang 2 (causa de [[birefringència]]). La permitivitat es mesura en [[farad]]s per [[metre]] (F/m). També pot ser definida com una adimensional '''permitivitat relativa''', o '''constant dielèctrica''', normalitzada segons la '''permitivitat del buit''' ~~ε~~ε<sub>0</sub> = 8,85419 10<sup>-12</sup>F/m. On s'aplica un camp elèctric corre un [[corrent elèctric]]. El '''corrent total''' que corre per un medi real està compost de dues parts: un corrent de conducció, i un de desplaçament. El [[corrent de desplaçament]] pot ser vist com una resposta elàstica que té el material pel camp elèctric aplicat. A mesura que augmenta el camp elèctric, el corrent de desplaçament s'emmagatzema en el material, i quan el camp elèctric disminueix el material allibera el corrent de desplaçament. Un '''[[dielèctric]] perfecte''' és un material que mostra només un corrent de desplaçament, que emmagatzema i retorna energia elèctrica con si fos una 'bateria' ideal. La permitivitat ~~ε~~ε i la [[Permeabilitat\|permeabilitat magnètica]] μ d'un medi determinen, totes dues juntes, la velocitat de la [[radiació electromagnètica]] dins aquest medi. :<math>\varepsilon \mu = \frac{1}{v^2}</math> Línia 13: :<math>\varepsilon_0\mu_0 = \frac{1}{c^2}</math> on μ<sub>0</sub> és la constant magnètica, o permeabilitat de l'espai buit, igual a 4π × 10<sup>-7</sup> N~~·~~·A<sup>-2</sup>, i ''c'' és la [[velocitat de la llum]]: 299.792.458 m/s. En alguns medis, per exemple si els corrents de conducció no son menyspreables, la densitat total del corrent és: Línia 19: <math>J_{tot}=J_c+J_d=\sigma E + j \; \omega \varepsilon_0 \varepsilon_d E = j \; \omega \varepsilon_0 \varepsilon^* E</math> on <math>j = \sqrt{-1}</math>, '''σ''' és la conductivitat (responsable del corrent de conducció) del medi, i '''~~ε~~ε<sub>d</sub>''' és la permitivitat relativa (responsable del corrent de desplaçament). Dins d'aquest formalisme la '''permitivitat complexa ~~ε~~ε<sup></sup>''' es defineix com: :<math>\varepsilon^ = \varepsilon_d - j \frac{\sigma}{\varepsilon_0 \omega}</math> Per els materials reals, tant la part real, com la imaginària de la permitivitat, són funcions més complicades de freqüència ~~ω~~ω per tant això porta a la [[dispersió òptica]] dels senyals que contenen [[freqüència\|freqüències]] múltiples, aquest materials són anomenats ''dispersius''. Aquesta dependència de la freqüència reflexa el fet de què la polarització del material no respon instantàniament a un camp aplicat perque la resposta ha de ser sempre ''causal'' ( ve després del camp aplicat), la funció dielèctrica ~~ε~~ε (~~ω~~ω) ha de tenir pols només per ~~ω~~ω amb parts imaginàries positives, i ~~ε~~ε(~~ω~~ω) per tant satisfà la [[relació de Karmers-Kronig]]. Sigui com sigui, en el rang de freqüències reduït que s'estudia més sovint, les constants dielèctriques es poden aproximar com a independents de la freqüència. Per una certa freqüència, la part imaginària de ~~ε~~ε condueix a la pèrdua d'absorció, si és negativa, ( en l'esmentada convenció per la freqüència), o al seu augment, si és positiva. (Més generalment, es miren les parts imaginaris dels [[valor propi\|valors propis]] del tensor dielèctric anisòtrop.) [[Categoria:Electrodinàmica]]

Permitivitat: diferència entre les revisions