Johann Knief: diferència entre les revisions

Des de juny de 1916 fins el març de 1919, va publicar la revista ''Arbeiterpolitik'', dedicada a propugnar una política autònoma de la classe obrera. Es posicionà clarament a favor de què l'ala esquerra radical de l'SPD se separès del partit i constituís una nova formació liderada pels [[Lliga espartaquista|espartaquistes]]. Va realitzar un treball il·legal d'organització a [[Berlín]] i a [[Munic]], on va ser detingut el gener de 1918. El febrer de 1918, es trobava en "custòdia protectora" a Berlín, fins que va ser alliberat, el novembre de 1918, per la [[Revolució alemanya|Revolució de Novembre]].
 
Sota el seu lideratge, es va constituir el novembre de 1918 a [[Bremen]], el grup d'esquerra radical [[Comunistes Internacionals d'Alemanya]] ([[IKD]]). Knief, malalt, no va assistir al congrés fundacional del [[Partit Comunista d'Alemanya]] ([[KPD]]), en el qual la [[Lliga Espartaquista]] es va fusionar amb l'IKD i altres grups. Era partidari, com [[Rosa Luxemburg]] i [[Karl Liebknecht]], de la participació comunista a les eleccions constituents a l'Assemblea de [[Weimar]].
 
Tot i la greu malaltia que l'afectava, Knief va ser nomenat el gener de 1919 membre del Consell de Comissaris del Poble de la [[Comuna de Bremen]].<ref> Gilbert Badia '''Los espartaquistas''' Editorial Mateu: Barcelona, 1971.</ref> Va morir, perseguit pels contrarevolucionaris, el 6 d'abril de 1919.
24.448

modificacions